Els sindicats majoritaris busquen rèdit electoral i tapar la seva inacció històrica abanderant una aturada de 24 hores en ple buit legislatiu, revifant la indignació dels qui recorden com van boicotejar la vaga general catalana del 2017.
Els sindicats CCOO i UGT han acordat la convocatòria d’una vaga general de 24 hores per a aquesta tardor amb l’objectiu de reclamar «salaris dignes per accedir a un habitatge digne». L’anunci, però, ha aixecat una immediata onada d’indignació i crítiques que acusen les cúpules sindicals d’oportunisme polític i de moure’s per mers interessos electoralistes. La decisió s’ha fet pública el mateix dia que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions estatals anticipades per al pròxim 29 de novembre.
La coincidència mil·limètrica de l’aturada amb el període electoral ha estat el principal focus de les crítiques. Sectors socials i treballadors de base assenyalen el tàcticisme de convocar una mobilització d’aquest calibre en un moment de buit legislatiu. Amb el Parlament dissolt i el govern en funcions, la capacitat real d’aprovar lleis reguladores o d’exercir una pressió institucional efectiva és totalment nul·la, fet que converteix la vaga en un acte purament cosmètic per posicionar-se davant el pròxim cicle electoral.
L’acord, que encara ha de ser ratificat pels òrgans de direcció d’ambdues formacions, preveu analitzar la data concreta amb el Sindicat de Llogateres i altres organitzacions socials. Des del carrer, però, es veu com un intent descarat de patrimonialitzar i tutelar el malestar ciutadà i les massives manifestacions del cap de setmana, que van néixer de forma completament autònoma al marge de les estructures sindicals oficials.
Aquesta maniobra ha revifat la memòria històrica de molts treballadors a Catalunya, que titllen els líders de CCOO i UGT de «vividors» de l’aparell de l’Estat. Les crítiques recorden amb duresa com aquests mateixos sindicats es van negar en rodó a participar en la vaga general catalana del 3 d’octubre de 2017 (el «3-0») en defensa dels drets civils i les llibertats arran de la brutalitat policial de l’1-O. La doble vara de mesurar de les organitzacions —que aleshores van donar l’esquena a la mobilització popular i ara s’apressen a liderar el conflicte de l’habitatge— ha acabat de dinamitar la credibilitat de la convocatòria.
