El govern espanyol ha tornat a escenificar el que molts consideren un nou engany històric respecte a l’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees.
En una humiliant sessió de només set minuts i sense adoptar absolutament cap decisió, els ministres d’Afers Europeus de la Unió Europea han tancat el debat en el Consell d’Afers Generals celebrat aquest dimarts, evidenciant que la proposta de la Moncloa mai ha estat una prioritat real ni seriosa, sinó una simple moneda de canvi política que s’arrossega des de fa anys.
El darrer cartutx de l’executiu de Pedro Sánchez ha estat intentar vincular de manera desesperada l’oficialitat del català, el basc i el gallec amb l’ampliació de la UE cap als Balcans. L’estratègia de xantatge ha estat fulminada immediatament pels socis europeus. Estats clau com Alemanya, Suècia i Lituània han intervingut per titllar d'»inacceptable» que s’intenti «segrestar» l’adhesió de nous països —com Montenegro— utilitzant el conflicte lingüístic intern d’Espanya. Des de Berlín, el diputat alemany Gunther Krichbaum ha criticat obertament la manca d'»esperit europeu» de Madrid i el seu intent d’utilitzar l’ampliació per «obtenir millors condicions» internes.
Anys perduts i traves burocràtiques
Mentre el secretari d’estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, insistia davant els mitjans que «ja és hora» i que «s’han resolt tots els dubtes», la realitat de la reunió ha estat un cop de porta als morros de les aspiracions catalanes. Fins i tot països històricament neutrals en aquest assumpte, com Irlanda, han recordat que hi ha dictàmens jurídics del mateix Consell de la UE que bloquegen la mesura i que s’han d’acceptar.
Aquest nou fracàs demostra el bucle de promeses incomplertes d’un govern espanyol que, malgrat tenir a la seva mà mecanismes clars, opta per camins destinats al fracàs a Brussel·les. Crítics i sectors de l’independentisme recorden que la solució més fàcil i directa sempre ha estat a l’abast de la Moncloa: declarar el català llengua oficial a tot l’Estat espanyol d’acord amb la Constitució, un fet que aplanaria automàticament el camí a Europa. El fet que l’executiu central es negui sistemàticament a blindar el català al seu propi territori desmunta qualsevol relat de bona voluntat internacional.
Només la independència farà oficial el català
Aquesta nova clatellada europea de set minuts referma l’argument de gran part de la societat catalana: el govern espanyol mai ha tingut la intenció real d’aconseguir aquesta fita. Per a molts analistes, el trist espectacle viscut a Brussel·les és la prova definitiva que les estructures de l’Estat espanyol continuaran posant traves al reconeixement de la llengua, i que només una Catalunya independent, amb un seient propi de ple dret a les Nacions Unides i a les institucions europees, podrà garantir que el català sigui, d’una vegada per totes, una llengua oficial a Europa sense dependre de les argúcies i els incompliments de Madrid.
