La capçalera que va renegar de la publicitat de l’1-O torna a errar el tret convertint la Diada en un altaveu per a Aliança Catalana, repetint els mateixos errors mediàtics que van catapultar l’AfD a Alemanya.
La recent portada del Diari Ara amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya ha encès totes les alarmes entre els seus lectors històrics. El rotatiu, que va néixer amb la vocació de ser un referent del sobiranisme transversal i modern, ha culminat un procés de transformació que molts titllen de «deriva irreversible». En lloc de centrar la jornada en les reivindicacions nacionals o el futur del país, el diari ha optat per reconvertir la Diada en un clam focalitzat contra l’extrema dreta, atorgant un protagonisme desmesurat i pràcticament inexistent al carrer a Aliança Catalana (AC).
Aquesta estratègia mediàtica no és nova, però destaca per la seva immensa miopia històrica. La capçalera sembla haver oblidat les lliçons més bàsiques del periodisme polític europeu recent. La fixació del diari amb AC recorda de manera gairebé calcada la cèlebre i polèmica portada que el setmanari alemany Der Spiegel va dedicar al candidat de l’AfD a Saxònia, titllant-lo de «l’home més perillós d’Alemanya». L’efecte d’aquella campanya de demonització va ser l’oposat al pretès: el partit xenòfob va utilitzar la mateixa portada com a combustible electoral, victimitzant-se i impulsant una campanya massiva que els va portar a l’èxit a les urnes. L’Ara, conscientment o no, està aplanant el mateix camí d’or en l’àmbit català.
Aquesta línia editorial s’emmarca en una pèrdua crònica de perfil propi que ve de lluny. Molts lectors recorden encara el punt d’inflexió que va suposar la tardor del 2017, quan el diari va decidir renegar de la publicitat institucional del referèndum de l’1 d’octubre, una decisió que va esquerdar la confiança de la seva base fundacional en un moment crític per al país. El que aleshores es va vendre com a «prudència empresarial» s’ha convertit avui en una línia editorial tutelada per l’agenda de la por.
En intentar erigir-se en el dic de contenció contra el feixisme mitjançant l’assenyalament constant, l’Ara aconsegueix exactament el contrari: regalar portades, centralitat i minuts de glòria a formacions minoritàries. Són precisament aquestes actituds paternalistes i alarmistes les que acaben beneficiant aquells a qui, teòricament, diuen que volen escombrar. La Diada mereixia una anàlisi de país, no una campanya de màrqueting involuntària per a l’extrema dreta.
Aquí teniu la nostra portada de demà i, en PDF, el diari que d’aquí a unes hores trobareu al quiosc https://t.co/F9wx78RDyr pic.twitter.com/3qkq0AlEx6
— diariARA (@diariARA) September 11, 2026
