El film redueix els atemptats de Barcelona i Cambrils a una persecució policial modèlica, silencia la “guerra bruta” de l’Estat i desvia la culpa cap a l’autocrítica de la societat catalana.
La maquinària cinematogràfica de les grans plataformes i televisions (3Cat, RTVE, Movistar Plus+, HBO Max) ja té la seva versió oficial del 17-A. Aquest divendres arriba a les sales ‘Cronos’, un thriller policial dirigit per Fernando González Molina i guionitzat per Alberto Marini que pretén reconstruir les 124 hores posteriors als atemptats de Barcelona i Cambrils. Però lluny d’aportar llum, la cinta neix marcada per una omissió flagrant i deliberada: el paper de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, com a confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol.
Al llarg de les seves dues hores de metratge, construïdes rere un procés de documentació de dos anys a càrrec dels periodistes Nacho Carretero i Arturo Lezcano, la pel·lícula opta per la via còmoda de l’entreteniment de consum. Es focalitza en la tensió de la recerca policial de la cèl·lula gihadista, esquivant de forma sistemàtica les connexions estatals i les clavegueres de l’Estat que envolten la figura del cervell dels atemptats, l’home que va fustigar i convertir un grup de joves de Ripoll en terroristes. Rere l’excusa de fer un retrat dels quatre dies posteriors, el guió arrabassa la realitat política del cas i la deixa en l’oblit.
La transferència de culpa: de les clavegueres de l’Estat a l’autocrítica ciutadana
La polèmica no es limita a la pantalla. Durant la promoció de la pel·lícula, declaracions d’alguns dels seus protagonistes han encès les alarmes sobre el relat que es vol imposar. L’actor Enric Auquer, que interpreta un personatge basat en un inspector dels Mossos d’Esquadra, ha desviat el focus de la responsabilitat cap a la mateixa societat catalana amb afirmacions controvertides: “Si uns nois catalans acaben radicalitzant-se per un fill de puta, l’imam, hem de pensar quina responsabilitat tenim nosaltres, sobre què hem fallat”.
Aquest intent de buscar una responsabilitat col·lectiva en el racisme o la falta d’empatia social actua com una cortina de fum perfecta. Trasllada el pes del debat a la moralitat de la ciutadania del carrer mentre absol el paper i les negligències dels serveis d’intel·ligència espanyols. En la mateixa línia es mouen les actrius Diana Gómez (que encarna la cap de premsa de la policia) i Mònica López (una agent a Ripoll), demanant una “societat més empàtica” i buscant obrir preguntes que eviten apuntar cap a dalt.
‘Cronos’ es presenta així com un producte dissenyat per a l’oblit programat, finançat per les grans empreses del sector per oferir una visió poc seriosa i edulcorada d’una de les tragèdies més fosques de la història recent de Catalunya. Un thriller que tria la memòria selectiva per no haver de parlar de la guerra bruta estatal.
L’error clau dels Mossos mai explicat
L’abatiment de Younes Abouyaaqoub a Subirats, amb el perímetre controlat i la certesa que no portava explosius reals, va suposar optar per la força letal en lloc d’una detenció segura. Aquesta decisió va evitar un testimoni fonamental i va tancar la porta a resoldre interrogants sobre el funcionament intern del grup.
