El portaveu del grup municipal del PSC de Mataró, Xesco Gomar, ha rectificat públicament el vot afirmatiu que el seu partit va emetre dilluns a favor d’una declaració d’Esquerra Republicana que reivindicava el dret a l’autodeterminació. Després que la direcció nacional del partit exigís explicacions urgents, Gomar ha assegurat que es tractava d’un despropòsit inadmissible i ha afirmat de manera contundent: “No estàvem d’acord amb l’autodeterminació, no hi estem d’acord i no hi estarem”. Amb aquesta marxa enrere fulminant, la declaració institucional ha acabat decaient definitivament. [1,] Recordem que a la transició el PSC va defensar el dret a l’autodeterminació.
El representant socialista ha justificat aquesta marxa enrere basant-se en l’argument que “ja sabem quins resultats va portar el procés a Catalunya”, al·ludint directament als fets d’octubre de 2017. Tanmateix, aquesta contundent negativa a obrir la via democràtica del dret a decidir xoca de front amb el descontentament de bona part de la ciutadania. Nou anys després del referèndum de l’1 d’octubre, Catalunya es troba sumida en una situació crítica: un espoli fiscal asfixiant, un col·lapse administratiu permanent i unes llistes d’espera sanitàries completament desbordades. [2]
️ El @pscmataro esmena “l’error” de votar a favor de l’autodeterminació.
▶️ El portaveu del grup municipal, Xesco Gomar, rectifica el vot a favor a una declaració d’Esquerra i reitera la línia oficial del partit respecte al procés.
Tots els detalls: https://t.co/rcYOpDz0ne pic.twitter.com/YF3pPgETaJ
— tvmataró (@tvmataro) September 2, 2026
La contundent rectificació dels socialistes mataronins demostra la decisió de l’executiu local d’alinear-se abans amb els mandats oficials i la línia dura espanyolista de la formació que amb la sobirania popular. L’alcalde de la ciutat, David Bote, s’ha sumat ràpidament a la contenció de danys lloant la gestió de Pedro Sánchez i defensant la “pacificació”. Els crítics amb aquesta decisió lamenten que el PSC de Mataró s’estimi més avalar el col·lapse institucional i estructural de la regió abans que respectar el dret dels pobles a triar lliurement el seu destí polític. [1]
