El camí cap a la independència d’Escòcia compta amb una base sòlida, majoritària i amb un clar relleu generacional. L’últim baròmetre publicat pel diari The National i elaborat per la prestigiosa firma Find Out Now situa el “Sí” com l’opció guanyadora en un futur referèndum d’autodeterminació, superant clarament els partidaris de mantenir-se dins del Regne Unit.
Si s’exclouen els electors indecisos, el bloc sobiranista s’imposaria amb un 52% dels vots, una xifra que demostra la resiliència del moviment malgrat les negatives constants procedents de Londres per part del nou executiu britànic d’Andy Burnham.
Un mandat democràtic impulsat pels joves
La dada més esperançadora per al futur del país es troba en les franges d’edat més joves. Entre els ciutadans de 16 i 29 anys —el motor del canvi social a Escòcia—, el desig de llibertat és aclaparador. Aquest col·lectiu no només lidera les ganes de votar, sinó que es mostra obert de ment a l’hora d’explorar nous mecanismes democràtics: un 46% d’ells avalaria una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) si el govern de Westminster continua bloquejant les urnes.
Aquestes dades injecten una dosi d’optimisme a les files sobiranistes i reforcen la posició de l’executiu d’Edimburg, que veu com el sentiment de desconnexió amb Londres ja no és només una opció política, sinó la via preferida per la majoria de la societat escocesa per prendre el control del seu futur econòmic i social.
A diferència d’aquest escenari a Escòcia, on l’independentisme manté un rumb clar i unificat que es reflecteix en el lideratge de les enquestes, la situació actual a Catalunya mostra com la manca d’unitat i la fragmentació estratègica dels partits sobiranistes estan frenant l’avenç del moviment. Mentre que el debat escocès es focalitza a sumar forces i articular majories sòlides al voltant d’un objectiu compartit, la política catalana pateix un desgast continu a causa de les disputes internes i la falta d’un full de ruta comú. Aquesta divisió no només desmobilitza la base social i genera frustració entre la ciutadania, sinó que afebleix la capacitat de negociació davant de l’Estat, demostrant que sense una acció coordinada i generosa és impossible consolidar una majoria guanyadora i recuperar la iniciativa política.
