Sis anys de presó integra per cantar mentre l’estat rebaixa penes a corruptes i assassins

Un escàndol de la suposada democràcia espanyola i molt de silenci per part de molts polítics catalans

🕒 El cas de referència

• Pablo Hasél: Condemnat a prop de 6 anys per cançons, piulades (enaltiment i injúries a la Corona) i protestes posteriors. Compleix la pena de manera íntegra fins al 2027 sense permisos per negar-se a fer els programes de reinserció de l’Estat.

🩸 Delictes de sang i abusos d’autoritat

• Guillem Agulló (Pedro Cuevas): Assassinat d’una ganivetada al cor l’any 1993. L’autor de l’extrema dreta va ser condemnat a 14 anys però només en va complir 4 per bona conducta.
• Cas GAL (Barrionuevo i Vera): Condemnats a 10 anys de presó pel seqüestre de Segundo Marey. Van passar només 3 mesos a la presó gràcies a un indult parcial exprés del Govern.
• Tortures policials (Cas L’Hospitalet): Agents condomnats a penes de fins a 5 anys de presó per apallissar un ciutadà. Un indult governamental els va rebaixar la pena a 2 anys per evitar el seu ingrés a presó.
• Cas Urquijo (Javier Anastasio): Coacusat del doble crim que va fugir del país i va quedar completament lliure en prescriure el delicte sense haver trepitjat mai la presó.

💼 Macrocorrupció i elits polítiques

• Cas Filesa (Finançament irregular del PSOE): Xarxa de factures falses que va defraudar més de 1.200 milions de pessetes. Els líders van ser condemnats a penes de fins a 11 anys de presó, però un indult massiu del govern els va rebaixar la pena a la meitat i van sortir en semilibertat immediata.
• Cas Cooperació de València (Rafael Blasco): Exconseller condemnat a 6 anys i mig per desviar fons d’ajuda humanitària. Va obtenir el tercer grau en poc més de 3 anys.
• Cas Palau (Fèlix Millet): Saqueig de 23 de milions d’euros. Va obtenir el tercer grau per motius de salut poc després d’ingressar a presó.
• Cas Nóos (Iñaki Urdangarin): Condemnat a 5 anys i 10 mesos per corrupció. Va rebre permisos de voluntariat en un any i mig i la llibertat condicional als 4 anys.
• Cas Tarjetas Black (Rodrigo Rato): Condemnat a 4 anys i 6 mesos. Va passar a semilibertat amb control telemàtic a casa en només 2 anys.
• Cas Naranjax (Carlos Fabra): Condemnat a 4 anys per frau fiscal. Va aconseguir el tercer grau en 16 mesos.
• Cas Palma Arena (Jaume Matas): Condemnat a 9 mesos en el seu primer ingrés. L’executiu li va concedir el tercer grau en només 3 mesos.
• Cas Erial (Eduardo Zaplana): Excarcerat de la presó provisional en pocs mesos per motius de salut (leucèmia), un criteri humanitari que sovint es denega a presos comuns.
• Cas Gürtel (Bárcenas i Ortega): Condemnats a penes d’entre 29 i 38 anys que van trigar pocs anys a accedir a permisos ordinaris i semilibertat.
• Cas Emarsa de València (Enrique Crespo): Saqueig de 23 milions d’euros d’una depuradora. Els principals caps ja gaudeixen de llibertats i permisos ordinaris.

💼 Ampliació: Més macrocorrupció i elits econòmiques

• El Cas Púnica / Operació Lezo (Francisco Granados): Qui fou el número dos del PP a Madrid i cervell d’una macroxarxa de comissions en adjudicacions públiques va ser condemnat. Malgrat haver estat el líder d’una de les trames de corrupció més grans del segle XXI, només va passar dos anys en presó preventiva. Un cop condemnat en ferm en les primeres peces, va obtenir ràpidament el tercer grau i la llibertat amb polsera telemàtica, evitant la reclusió efectiva prolongada.
• Miguel Blesa (Cas Tarjetas Black): L’expresident de Caja Madrid va ser condemnat a 6 anys de presó pel saqueig de l’entitat mitjançant targetes opaques. Tot i la gravetat de desvalisar una caixa rescatada amb milers de milions de diners públics, el tribunal li va permetre romandre en llibertat sense fiança mentre es tramitaven els recursos, evitant l’ingrés immediat a presó (situació que va acabar tràgicament amb el seu suïcidi abans d’executar-se la pena).
• Cas Pretòria (Lluís Prenafeta i Macià Alavedra): Històrics alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya condemnats l’any 2018 per una trama de corrupció urbanística i blanqueig de capitals a gairebé dos anys de presó. Per la seva edat i acords, cap d’ells va trepitjar la presó en règim tancat, substituint les penes per multes o suspensions de condemna immediates.
• Cas dels ERO d’Andalusia (José Antonio Griñán): L’expresident de la Junta d’Andalusia va ser condemnat a 6 anys de presó pel desviament massiu de fons de formació i ajudes públiques. Tot i la sentència ferma, l’Audiència de Sevilla va suspendre el seu ingrés a presó al·ludint de manera humanitària al càncer que patia. Els moviments socials recorden que a les presons espanyoles hi ha centenars de presos comuns amb malalties terminals a qui se’ls nega sistemàticament l’excarceració o la suspensió.

🩸 Ampliació: Més delictes de sang, terrorisme d’estat i extrema dreta

• Atemptat d’Atocha de 1977 (Carlos García Juliá): Membre d’un comando d’extrema dreta que va assassinar cinc advocats laboralistes a Madrid. Condemnat a 193 anys de presó, va fugir a l’estranger durant dècades. Quan finalment va ser extradit l’any 2020 per complir el deute pendent amb la justícia, només va passar uns mesos a la presó de Soto del Real: una liquidació de condonació extremadament generosa per part del jutge de vigilància penitenciària el va posar en llibertat l’any 2021.
• Atemptat contra la revista El Papus (1977): La banda feixista Triple A va posar una bomba a la redacció de la revista satírica a Barcelona, matant el conserge Joan Peñalver i ferint disset persones. Els responsables materials pràcticament no van complir condemna a causa de la laxitud de les investigacions oficials de l’època i la posterior aplicació de desgravacions penals encobertes.
• Cas de la mort de Manuel José García Caparrós (1977): El jove va morir assassinat d’un tret per la policia durant una manifestació per l’autonomia andalusa a Màlaga. Les bales procedien d’armes oficials, però el cas va ser arxivat ràpidament. L’autor del tret mai va ser condemnat ni va passar un sol dia a la presó, enquadrat en el clima d’impunitat de la Transició per a funcionaris de l’Estat.

• 📉 Com queda la taula comparativa ampliada?