El nostre perfil #UlldeDéu, analista polític de referència, analitza el pacte de govern entre PSC i ERC i publicarà unes cròniques estiuenques sobre el compliment o no d’aquest pacte. El primer lliurament es un flagrant incompliment del primer punt del pacte.
El compromís estrella que va obrir les portes de la Generalitat a Salvador Illa s’ha convertit en una de les principals promeses incomplertes de la legislatura. L’acord d’investidura firmat l’estiu del 2024 entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) estipulava de manera rotunda que, en el primer ple del Parlament posterior a la constitució del nou Govern, s’havia d’impulsar una Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític. Dos anys després d’aquell pacte, el balanç és inapel·lable: no s’ha fet absolutament res.
Un calendari dinamitat des del primer dia
La cronologia de l’incompliment va començar immediatament després de la presa de possessió d’Illa. En lloc de portar la proposta de resolució de manera urgent a la cambra catalana, les dues formacions van optar per ajornar sense data la creació d’aquest organisme. Els terminis d’execució fixats originalment s’han dilatat de forma indefinida, i l’eina que havia de servir per pilotar la legislatura en l’àmbit nacional ha quedat completament desterrada de les prioritats de l’executiu.
Que diu l’acord en aquest primer punt: 1.RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE POLÍTIC
“La naturalesa del conflicte polític entre l’Estat espanyol i Catalunya té profundes arrels històriques i es pot sintetitzar en les dificultats de trobar un reconeixement nacional satisfactori per a la ciutadania de Catalunya en l’estructura institucional i l’ordenament legislatiu de l’Estat.
En aquest marc, la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 —que anul·lava part de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament i les Corts Generals i ratificat per la ciutadania de Catalunya— marca un abans i un després del conflicte polític, i evidencia un xoc entre la legitimitat parlamentària i popular de Catalunya i la legitimitat institucional i constitucional de l’Estat, ambdues imprescindibles en tota democràcia avançada i en qualsevol Estat de Dret.
A partir d’aquell moment, una part àmplia de la ciutadania passa a reivindicar la plena sobirania de Catalunya i manifesta la voluntat de decidir lliurement i democràticament sobre el futur polític del país. Durant l’última dècada, les institucions catalanes han buscat diverses vies per donar resposta a aquesta demanda —la sol·licitud del traspàs a la Generalitat de la capacitat desconvocar referèndums fent ús de l’article 150.2 de la Constitució, la consulta del 9-N del 2014 oel referèndum de l’1 d’octubre de 2017— que han certificat l’existència de concepcions diferents sobre la sobirania de Catalunya i han definit els diferents actors de l’actual conflicte polític.
La resposta judicial al conflicte polític —allunyada del diàleg i la negociació— només ha contribuït a agreujar la tensió institucional i social. És per això que cal posar en valor el camí recorregut fins ara per afavorir la desescalada del conflicte polític i la plena recuperació dels drets i llibertats de totes les persones implicades en el Procés —indults, reforma del Codi Penal, llei d’amnistia— i retornar el conflicte al terreny de la política per facilitar-ne la resolució.
En aquest sentit, l’aplicació de la llei d’amnistia ha de permetre culminar aquest camí i iniciar una nova fase del procés de diàleg i negociació entre Catalunya i l’Estat. Aquesta nova etapa s’ha de centrar en la resolució del conflicte polític i ha d’abordar —a part dels recursos de què ha de disposar Catalunya per garantir els drets, la cohesió social i la prosperitat de la ciutadania del país— els següents elements:
— El debat sobre el reconeixement nacional de Catalunya i la forma de vehicular institucionalment i jurídicament aquest reconeixement.
— La necessitat que els acords fruit del diàleg i la negociació siguin referendats per la ciutadania, i afavoreixin la creació d’un ampli consens sobre el futur de Catalunya.
En el marc de la darrera legislatura, el Govern de la Generalitat va iniciar els treballs per donar forma a un Acord de Claredat, entès com l’acord de totes les parts implicades en el conflicte de sobirania que ha de permetre a la ciutadania de Catalunya decidir democràticament el futur polític del país, incloent la pluralitat i diversitat de la societat catalana. Aquests treballs, en l’àmbit acadèmic, van constatar la necessitat:
— D’abordar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol a partir del diàleg i la negociació.
— D’assegurar la no renúncia als diversos objectius polítics pel que fa l’estatus de Catalunya.
— D’harmonitzar els principis de democràcia, imperi del dret, federalisme i protecció de les minories.
— De donar veu a la ciutadania per conèixer les seves preferències sobre l’organització territorial i acomodar, de manera legítima i viable, aquestes preferències.
Partint d’aquestes premisses, les formacions sotasignades constaten la necessitat d’impulsar unampli debat polític, social i ciutadà i bastir així una proposta que contribueixi a abordar la resolució del conflicte polític de fons. Amb aquest objectiu, el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya es comprometen a impulsar, en el primer ple del Parlament posterior a la constitució del nou Govern de la Generalitat, una Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític.
Aquesta convenció estarà integrada per un grup impulsor format per representants del grups parlamentaris i presidida per una representant d’Esquerra Republicana.
L’objectiu de la Convenció és promoure un debat a nivell polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent i haurà de presentar les seves conclusions al Parlament.
De la mateixa manera, la Convenció també tindria la funció de fer un seguiment i monitoratge de l’aplicació de la llei d’amnistia.
Per tal de facilitar els treballs de la Convenció, el Govern crearà una Oficina que asseguri els recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar les seves tasques.”
