L’asfíxia fiscal que pateixen actualment les classes mitjanes i populars catalanes no és un accident econòmic, sinó el resultat directe d’una decisió política blindada per la ignorància. Mentre el teixit social perd poder adquisitiu per culpa de la inflació, el Ministeri d’Hisenda i les arques públiques baten rècords de recaptació gràcies a la negativa de la Generalitat de deflactar l’IRPF. Un bloqueig que es va originar en els despatxos de la direcció nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sota el mandat d’Oriol Junqueras i l’orquestració de la llavors secretària general, Marta Rovira.
L’origen d’aquest greuge es remunta a les negociacions de l’acord de govern, on la delegació d’ERC va exigir incorporar una clàusula que prohibia, explícitament i en qualsevol cas, l’actualització dels trams de l’IRPF per reajustar-los al cost de la vida. Aquesta mesura, considerada de sentit comú i de consens en les socialdemocràcies europees avançades per protegir els ciutadans de la inflació, va ser vetada completament pels republicans, abocant els assalariats a pagar més impostos sense ser realment més rics.
Un vot a cegues basat en el desconeixement
La gravetat d’aquell pacte polític no només rau en el fons de la mesura, sinó en com es va gestar. Segons testimonis directes de les reunions del partit d’aquell moment, en ser preguntada pels motius econòmics o socials d’aquell veto que castigava directament les bases populars, la reacció de Marta Rovira va evidenciar un desconeixement absolut de la matèria.
Malgrat no tenir arguments tècnics ni conèixer l’impacte real que tindria sobre el poder adquisitiu dels treballadors, la direcció nacional de les sigles republicanes va exigir de totes totes el vot favorable de la militància i els diputats al text de l’acord. Una imposició que avui es llegeix com un engany orquestrat per salvar el relat polític de la cúpula a canvi de sacrificar la butxaca dels ciutadans.
El mirall basc evidencia el greuge català
El contrast amb el País Basc deixa en evidència la gestió a Catalunya. Allà, el Govern Basc format pel PNB i els Socialistes, amb el suport de la pròpia esquerra independentista d’EH Bildu, aprova de forma recurrent la reducció de la pressió fiscal mitjançant la deflactació.
Mentre les esquerres basques entenen que protegir les classes treballadores implica no cobrar-los impostos de més per culpa de la carestia de la vida, a Catalunya les classes mitjanes paguen “la festa” d’un superàvit recaptatori que la Generalitat i el govern central es neguen a revertir, encadenats a un error històric signat als despatxos d’ERC.
