La Comissió de la Dignitat ha esclatat contra el Ministeri de Cultura pel que considera un bloqueig institucional inacceptable. 21 anys després de l’aprovació de la llei dels ‘Papers de Salamanca’, una gran quantitat de documents requisats pel franquisme a Catalunya continuen retinguts a l’estat espanyol. L’entitat acusa el Ministeri de mantenir un immobilisme absolut basat en “bones paraules” i promeses buides, mentre es nega a complir les lleis de memòria històrica.
Excuses administratives per retenir patrimoni català
El principal punt de conflicte actual és el fons d’Ordre Públic de la Generalitat republicana. El Ministeri de Cultura argumenta ara que aquests documents pertanyen a l’Estat perquè aquest va assumir el control de la policia catalana després dels Fets de Maig del 1937.
La Comissió de la Dignitat qualifica aquesta justificació de contradicció històrica i jurídica. L’any 2008, una sentència de l’Audiència Nacional ja va validar el retorn de lligalls similars, acceptant que el control estatal del 1937 va ser una mesura estrictament provisional i que la competència mai va deixar de ser catalana.
Manca de voluntat política i silenci de Salvador Illa
L’entitat recorda que la devolució de documents no requereix traves legals complexes, tal com es va demostrar en els traspassos fets entre 1983 i 2004 amb fons com el Servei Meteorològic o Laia Films. Per a la Comissió, la paràlisi actual respon exclusivament a la manca de voluntat política de l’executiu central.
Així mateix, l’entitat ha dirigit les crítiques cap al Palau de la Generalitat. Segons denuncien, la recuperació d’aquest patrimoni documental espoliat de forma violenta pel feixisme no és una prioritat per al president Salvador Illa. Davant d’aquest escenari de passivitat, la Comissió de la Dignitat farà un pas més i denunciarà el cas davant del relator de Nacions Unides per a la Veritat, la Justícia i la Reparació.
La Comissió de la Dignitat acusa el Ministeri de Cultura, liderat per Ernest Urtasun (Sumar), de perpetuar el “botí de guerra” franquista al bloquejar la devolució de prop de 35.000 documents requisats a Catalunya. Tot i la retòrica descolonitzadora d’Urtasun, l’entitat denuncia una falta de voluntat política i excuses burocràtiques que retenen els “Papers de Salamanca”.
