El Consell de Ministres d’Espanya ha aprovat oficialment la proposta de renovació de la cúpula de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Tot i que la Moncloa intenta vestir l’operació d’un caràcter estrictament tècnic amb el nomenament del catedràtic Juan José Ganuza com a nou president, la lletra petita dels nous consellers destapa, un cop més, el tradicional i qüestionable repartiment de quotes partidistes. Entre els nous vocals seleccionats destaca Joan Capdevila, exdiputat d’ERC al Congrés entre 2015 i 2024 i un dels homes de màxima confiança de l’entorn de la democràcia cristiana vinculada a Oriol Junqueras.
L’independentisme de “moqueta i despatx oficial”
Aquest moviment posa de manifest la contradicció crònica de les forces polítiques independentistes, especialment de l’aparell controlat per Junqueras. Mentre el relat oficial cap a les bases manté viva la retòrica de la distància mútua i la desconnexió amb les estructures de l’Estat, a les sales de negociació de Madrid es pacta un clàssic intercanvi de cromos polítics.
Capdevila, d’origen polític a l’extinta Unió Democràtica i conegut per ser la mà dreta de l’influent corrent demòcrata-cristià intern que ha guiat moltes de les estratègies cupulars d’ERC, passa directament de la primera línia del partit a un dels organismes estatals més lucratius i de perfil més sensible en matèria de regulació econòmica.
Un retir d’or de sis anys lliure de control ciutadà
A diferència de la trajectòria acadèmica i l’experiència internacional contrastada en el camp de l’economia que acredita el nou president, Juan José Ganuza, el perfil de Capdevila (veterinari de professió) respon gairebé exclusivament al premi de la disciplina de partit i la quota política.
El càrrec no és menor: el nomenament li garanteix un blindatge institucional absolut durant sis anys —un mandat més llarg que una legislatura espanyola o catalana—, sense possibilitat de reelecció o cessament per canvis polítics, i un sou brut anual garantit que frega els 124.000 euros, blindat addicionalment amb cotxe de representació oficial i una generosa pensió indemnitzatòria un cop expiri el període.
Joan Capdevila i Vicent Pedret van aconseguir que Junqueras dones suport a la candidatura conservadora a la Cambra de Barcelona
A les bambolines d’aquesta operació es troba la pinça estratègica que Joan Capdevila va traçar amb Vicenç Pedret —col·locat a Enagás també sota el paraigua de les quotes d’influència institucional de l’Estat—. Tots dos, representants de la línia demòcrata-cristiana, van activar tota la seva maquinària per convèncer Oriol Junqueras d’executar un gir copernicà en la política econòmica del partit: l’objectiu prioritari era evitar a qualsevol preu que la llista independentista de confrontació, Eines de País, tornés a guanyar la Cambra de Comerç de Barcelona. Per aconseguir-ho, van torpedinar el moviment de modernització i obertura liderat per les bases republicanes a la institució empresarial i van orquestrar, en el seu lloc, el foment actiu de la candidatura de consens de Josep Santacreu (Va de Cambra), un moviment que va aconseguir la desactivació de la Cambra com a motor sobiranista a canvi de retornar el control de l’entitat a les elits tradicionals de l’Establishment.
