El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han tancat un nou acord buit de sobirania real. Totes dues formacions han segellat una esmena a la llei d’acompanyament dels pressupostos per tirar endavant la creació de la Autoritat Aeroportuària de Catalunya. L’anunci es presenta com un gran avenç en la gestió pròpia. Tot i això, la lletra petita confirma que es tracta d’una maniobra purament estètica. El gest serveix per salvar la cara als republicans davant el seu electorat i garantir l’estabilitat del govern de Salvador Illa.
Un ens sense dents davant un mur de capital privat
L’objectiu teòric del nou organisme és “incidir” i “condicionar” les decisions sobre les infraestructures catalanes. No obstant això, la realitat jurídica i financera imposa un bany de realitat dràstic:
- Sobirania zero: La regulació i la supervisió continuen sent competència exclusiva de l’Estat espanyol.
- El mur d’Aena: El gestor Aena funciona com una societat cotitzada a borsa amb un 49% de capital en mans d’inversors privats.
- Veto econòmic: El president d’Aena, Maurici Lucena, ja ha advertit taxativament que qualsevol fórmula de “cogestió” o traspàs és “clarament incompatible” amb el marc constitucional i posa en risc el negoci de la companyia.
El model que el PSC i ERC pretenien simular és el del Port de Barcelona, on la Generalitat nomena el president. Aquesta estructura és totalment inviable per a l’Aeroport del Prat, atès que l’Estat només controla el 51% d’Aena i s’ha de deure als seus accionistes privats.
Consolació ferroviària i cadires per repartir
Davant la impossibilitat real de manar sobre les pistes d’aterratge o decidir sobre l’ampliació de l’aeroport, el Govern s’ha hagut de refugiar en un pla estratègic per interconnectar els aeròdroms catalans amb tren. Aquesta infraestructura ferroviària sí que forma part de les seves competències, però queda totalment al marge de l’activitat aeroportuària matriu.
A la pràctica, el canvi legal —que s’aprovarà formalment al Parlament el pròxim 2 de juliol— només assegurarà la creació d’un nou Consell de Govern. Aquest espai comptarà amb una presidència, una vicepresidència i 13 vocalies, generant una nova estructura de càrrecs públics d’aparador sense cap mena de capacitat executiva real davant les decisions de Madrid.
