Millor un govern tripartit de PSC, Junts i ERC o un acord independentista sense cordons sanitaris o noves eleccions
L’últim baròmetre de SigmaDos per a El Mundo, recollit per Electomanía, dibuixa un escenari de paràlisi institucional crònica a Catalunya. El PSC pateix una forta davallada que fa perillar la seva hegemonia, mentre que Aliança Catalana (AC) es dispara gairebé 10 punts fins a fregar la segona posició amb una projecció de fins a 22 escons. Aquesta fragmentació extrema deixa l’arc parlamentari sense majories clares, convertint la governabilitat en un trencaclosques gairebé impossible de resoldre.
Projecció d’escons (SigmaDos)
- PSC: 33-35 escons (23,9%)
- Junts: 20-24 escons (14,2%)
- Aliança Catalana: 19-22 escons (13,8%)
- ERC: 19-21 escons (13,2%)
- PP: 13-15 escons (10,2%)
- Vox: 13-15 escons (10,1%)
- Comuns: 5-6 escons (5,5%)
- CUP: 3-5 escons (4,0%)
L’ombra de la hipocresia sobre les línies vermelles
La irrupció massiva de la formació de Sílvia Orriols ha reobert una ferida profunda en el discurs sobre els cordons sanitaris. Davant d’aquest escenari de bloqueig, la polèmica s’ha encès al voltant d’una qüestió directa que qüestiona la coherència de l’esquerra:
⚠️ El debat obert:
Quines diferències hi ha entre pactar l’alcaldia de Barcelona amb l’extrema dreta de Manuel Valls (com va fer Ada Colau) i que un candidat a la presidència de la Generalitat ho faci amb els vots d’Aliança Catalana?
Prou hipocresies.
Mentre que els comuns i el PSC mantenen un rebuig estricte sobre AC pel seu perfil identitari i islamòfob, sectors crítics assenyalen una doble vara de mesurar. Els defensors de l’operació de Barcelona de l’any 2019 es defensen recordant que el vot de Valls va ser un moviment “unilateral” i sense contrapartides per evitar un alcalde independentista. Malgrat tot, la realitat aritmètica d’aquesta enquesta demostra que vetar un partit amb gairebé el 14% dels vots abocarà Catalunya a dependre de girs inèdits o d’una repetició electoral indefinida.
Cada dia són més els vots de Junts (24%) i ERC (11% i augmentant) que van a AC
Titllar AC d’extrema dreta és de persones poc llegides o de manipuladors.
Ningú ha pensat que quan els extrems creixen és perquè els del mig, els moderats, no fan la seva feina?
El bonisme i la tolerància amb els que no ens toleren i venen a imposar els seus costums ens ha dut on sóm. Ara que ningú es queixi… Si AC pujarà tant, no titllem la gent d’imbècil, algun motiu tindran… I llegim llibres d’història per documentar-nos sobre els extremismes, de dreta i d’esquerra….