Continuem homenatjant franquistes en ple segle XXI i al capdamunt amaguem les seves obres contra Catalunya
L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb la presència del rei Felip VI, han desfermat una onada de crítiques en retre un solemne homenatge al Palauet Albéniz a Joan Antoni Samaranch. Les màximes autoritats han qualificat de “gran heroi” l’antic càrrec de la dictadura franquista, amagant deliberadament el seu passat polític i la seva operació de despatxos per blindar l’esport espanyol. Darrere l’èxit de la nominació de Barcelona 1992, Samaranch va promoure una modificació clau de la Carta Olímpica l’any 1996 amb l’únic objectiu de vetar el reconeixement de comitès olímpics de nacions sense estat, impedint així que Catalunya pogués competir internacionalment amb veu pròpia. Els discursos oficials d’aquesta tarda han lloat una suposada “unitat i pau” que, a la pràctica, va consolidar la submissió de l’esport català als interessos i la glòria de l’Estat espanyol.
L’actual president de la UFEC, Gerard Esteve no s’ha volgut perdre l’acte, un cop ha liquidat la Plataforma pro seleccions i l’Associació Comitè Olímpic de Catalunya ja té via ample per anar a celebrar les glòries espanyoles.
El passat franquista sota els focus
Joan Antoni Samaranch va mantenir una fidelitat absoluta al règim dictatorial de Francisco Franco durant dècades. Va ocupar càrrecs polítics de màxima rellevància institucional [1].
- Regidor d’Esports a l’Ajuntament de Barcelona (1955-1962).
- Procurador en Corts de la dictadura franquista (1964-1977).
- Delegat Nacional d’Educació Física i Esports (1967-1970).
- President de la Diputació de Barcelona (1973-1977).
Samaranch es definia públicament com a franquista al 100%. Va lluir de forma habitual la camisa blava de la Falange. Mai va renegar dels seus vincles amb el feixisme espanyol.
La reforma de la Carta Olímpica de 1996
L’any 1996, el Comitè Olímpic Internacional (COI), presidit per Samaranch, va aprovar una esmena crucial a l’article 31 de la Carta Olímpica.
- Canvi de definició: El text va passar a exigir que el terme “país” fes referència exclusiva a “un Estat independent reconegut per la comunitat internacional”.
- L’objectiu real: Blindar el monopoli del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Es va bloquejar l’escletxa legal que permetia el reconeixement de comitès de colònies o nacions sense estat.
- El cas de Catalunya: Aquesta reforma va avortar qualsevol opció d’oficialitat de la selecció olímpica catalana. El moviment de suport nascut als anys 90 va quedar totalment desactivat en l’àmbit olímpic.
Al llarg de la seva trajectòria política, Joan Antoni Samaranch va deixar constància escrita i pública de la seva adhesió indestructible al règim dictatorial. [1]
Aquestes són algunes de les declaracions i posicionaments literals més destacats que posen de manifest la seva lloança a la dictadura:
- Elogi fúnebre a la mort del dictador (1975): Arran de la mort de Francisco Franco, Samaranch va afirmar taxativament: “Considero que la figura i l’obra del Caudillo quedaran en la història com les d’un dels caps d’Estat més importants del segle XX”. [1]
- Definició de la seva identitat política (1977): En una entrevista concedida al diari La Vanguardia, en ple procés de Transició, va declarar sense embuts: “No em penedeixo del meu passat […] Considero el franquisme un sector molt important de la meva vida i estic orgullós de tot el que he fet”.
- Lleialtat als valors de la dictadura (1974): Durant el seu mandat com a president de la Diputació de Barcelona, es va adreçar directament als consellers i ciutadans amb missatges que refermaven el compromís de la institució: “Hem de continuar fidels a les directrius de l’home excepcional que ens lidera [Franco] i al servei de la pau que ens ha garantit”.
Aquestes manifestacions explícites s’acompanyaven d’actes d’exaltació contínua, com l’organització d’homenatges oficials sota la simbologia de la Falange. Un llegat que xoca frontalment amb el relat de “neutralitat democràtica” ofert en les lloances de l’acte oficial actual. [1]
