L’any 2026 marca pràcticament el mig segle de la mort del dictador Francisco Franco, i l’estat espanyol encara projecta sobre les aigües del riu Ebre la seva ombra feixista més colossal. El monument commemoratiu de la Batalla de l’Ebre, inaugurat pel mateix dictador el 1966, continua dempeus davant la manifesta inoperància de les institucions democràtiques. L’Ajuntament de Tortosa, encapçalat per l’alcaldessa Mar Lleixà, es troba atrapat en una paràlisi institucional que ridiculitza l’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica i col·loca el municipi en una anomalia democràtica sense parangó a l’Europa occidental.
El mirall europeu que ens retrata
El panorama genera una profunda indignació quan es posa davant del mirall de la història europea. Resulta inimaginable pensar en una Alemanya actual on un monument massiu recordés Adolf Hitler, o veure la societat civil de Berlín tolerant una estructura d’exaltació nazi en nom del “valor arquitectònic”. De la mateixa manera, a l’Itàlia postfeixista, malgrat les seves pròpies contradiccions patrimonials, un monòlit idèntic en honor a Benito Mussolini al mig d’un espai natural clau hauria estat completament impensable o objecte de retirada immediata de les figures més explícites d’apologia. A Catalunya, en canvi, l’enginyeria jurídica d’entitats conservadores ha aconseguit que un vestigi de la dictadura sobrevisqui a dècades de governs electes.
El laberint judicial com a excusa
La història d’aquest bloqueig ha sumat un nou capítol amb l’ofensiva del Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre (COREMBE). L’entitat ha anunciat una nova bateria de recursos judicials i administratius amb l’únic objectiu d’impedir l’entrada de les excavadores. Tot i els recents revessos als tribunals de l’òrbita de l’ultradreta, COREMBE manté la seva “estratègia planificada” utilitzant qualsevol escletxa legal per bloquejar la llicència d’obres de desmuntatge.
El col·lectiu acusa el consistori de “manca de rigor institucional” en afirmar que l’aixecament de les mesures cautelars donava via lliure per actuar. Per fer-ho, l’entitat s’agafa amb fúria al desè aniversari de la consulta popular del 2016, on un 68% dels votants va optar per “mantenir i reinterpretar” el monòlit, una votació que els partits progressistes actuals consideren superada per la legislació de memòria històrica, però que continua operant com un llast moral sobre la política local.
Impotència política i democràcia bloquejada
Mentre COREMBE esgota els ressorts del sistema judicial, l’Ajuntament de Tortosa assisteix al procés amb les mans lligades. La incapacitat de fer complir les lleis pròpies d’una democràcia consolidada evidencia com els mecanismes garantistes de l’Estat de dret acaben protegint, paradoxalment, la simbologia del règim que va destruir les llibertats. La imatgeria de ferro i pedra construïda per a major glòria del franquisme continua clavada al mig del riu, recordant diàriament a la ciutadania que, 50 anys després de la mort del dictador, la democràcia encara no és prou forta per netejar el seu propi paisatge urbà.
