La pròxima visita del papa Lleó XIV a Barcelona s’ha convertit en l’escenari d’una clara operació política dissenyada des de Madrid. L’objectiu de l’executiu central i de la corona espanyola és utilitzar la benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família i la visita al monestir de Montserrat per a espanyolitzar tant el llegat d’Antoni Gaudí com el bressol de la identitat espiritual i cultural catalana.
L’acte central de l’Any Gaudí reunirà unes 8.000 persones a la basílica i comptarà amb un desplegament aclaparador d’autoritats estatals, incloent-hi els reis d’Espanya i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Aquesta presència institucional busca projectar una imatge d’assimilació cultural que invisibilitzi la catalanitat original del temple. De la mateixa manera, l’extensió de la comitiva oficial cap a Montserrat pretén despullar el monestir del seu significat històric com a refugi del catalanisme, convertint un dels grans símbols nacionals de Catalunya en un simple decorat de l’aparell de l’Estat espanyol.
Davant d’aquest intent d’apropiació cultural i nacional, diverses organitzacions civils i sectors del teixit associatiu català han activat una alerta general. Es denuncia que la presència borbònica i governamental pretén segrestar la memòria de Gaudí en el centenari de la seva mort i la transcendència de Montserrat, aprofitant el gran ressò mediàtic dels 1.600 periodistes acreditats.
Una crida a la dignitat i a la resistència a la Sagrada Família i a Montserrat
Per aquest motiu, cal una crida urgent a tota la ciutadania a respondre de manera pacífica demanant omplir els carrers adjacents a la Sagrada Família, els voltants del recinte de Marina, i els accessos i voltants del monestir de Montserrat amb una marea d’estelades i banderes catalanes.
L’objectiu és clar: que cap càmera internacional pugui ignorar la realitat nacional de Catalunya i que el clam de llibertat ressoni per sobre de la comitiva oficial espanyola. La resistència identitària als carrers i a la muntanya ha de visualitzar de manera inequívoca que ni Montserrat, ni la Sagrada Família, ni la figura de Gaudí es poden sotmetre a l’estratègia d’assimilació de l’Estat.
Sobre la identitat catalana i la visió del món
- “L’arquitectura és el primer art visual; és l’art de l’espai, és l’art de la llum. El poble que té la visió de l’espai i de la llum és el poble de la Mediterrània, és a dir, el poble català.”
(Aquesta frase reflecteix com Gaudí vinculava directament la seva genialitat creativa amb les condicions geogràfiques i culturals de Catalunya). - “Els catalans tenim el sentiment inherent de la plàstica, que dóna la visió conjunta de les coses, la relació que hi ha entre elles.”
(Gaudí defensava sovint que el poble català posseïa unes condicions naturals úniques per a l’art i el disseny estructural).
Sobre el caràcter i el treball de la terra
- “La feina d’un poble s’ha de basar en la seva pròpia tradició i en la seva pròpia història. Copiar d’altres indrets sense adaptar-ho a la nostra realitat és perdre la identitat.”
(Una crítica directa a la pèrdua de les arrels i una defensa de la personalitat pròpia en qualsevol creació).
El fet històric: La detenció de Gaudí per parlar català
Més enllà de les seves paraules sobre l’art, el compromís de Gaudí amb la seva llengua va quedar palès l’11 de setembre de 1924 (en plena dictadura de Primo de Rivera). L’arquitecte, que ja tenia 72 anys, va anar a la manifestació de la Diada i a l’església de Sants Just i Pastor. La policia espanyola li va prohibir l’accés i, en respondre’ls decididament en català i negar-se a canviar d’idioma, va ser detingut i tancat als calabossos.
Durant l’interrogatori va respondre el següent davant les exigències de les autoritats:
- “La meva professió m’obliga a parlar en català. Jo no puc parlar una altra llengua que la meva.”
