El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha tornat a sacsejar el panorama polític amb un posicionament que ha generat fortes crítiques per la seva manifesta incoherència. Rufián ha sortit ràpidament en defensa de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, després que l’Audiència Nacional el cités a declarar pel ‘cas Plus Ultra’. El republicà ha titllat la investigació de persecució política, una vehemència que contrasta directament amb el silenci i la inacció que el seu partit va mostrar en casos evidents de repressió judicial contra líders independentistes catalans, com l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs.
En les seves declaracions als passadissos del Congrés, Rufián ha exhibit una complicitat sorprenent amb l’exlíder socialista, arribant a ser més protector que el mateix PSOE. El portaveu d’ERC ha assegurat que l’Audiència Nacional investiga Zapatero només perquè és un “actiu electoral” i ha acusat directament els jutges de fer política per beneficiar el Partit Popular. Amb referències iròniques a “Manos Limpias, Aldama i Iker Jiménez”, Rufián s’ha posicionat sense fissures al costat de l’establishment socialista, rebaixant la gravetat de les acusacions de corrupció que pesen sobre el rescat de l’aerolínia Plus Ultra.
El greuge comparatiu amb Laura Borràs
Aquesta hiperactivitat per denunciar el ‘lawfare’ (guerra judicial) quan afecta un dirigent del PSOE posa de manifest una doble vara de mesurar insostenible dins de l’espai independentista. Els crítics recorden que, quan la presidenta de Junts, Laura Borràs, va patir una persecució judicial que encaixava perfectament en el manual del ‘lawfare’ —amb canvis de jutges, filtracions i una clara motivació política per apartar-la de la cambra catalana—, ERC no només no la va defensar, sinó que va col·laborar activament en la seva destitució com a presidenta del Parlament.
Mentre Rufián ara tanca files amb Zapatero emparant-se en la “persecució de l’estat profund”, en el cas de Borràs i d’altres líders sobiranistes el seu partit va preferir aplicar de manera implacable el reglament i mirar cap a una altra banda, evitant parlar de justícia patriòtica.
Memòria selectiva davant el règim del 78
Rufián ha intentat justificar la seva posició recordant que ell mateix va veure “nou persones a la presó per la cara” pel procés. Tot i això, la seva conclusió ha estat culpar el PSOE d’haver permès aquesta situació per haver-se repartit el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb el PP en el passat, alhora que ara esdevé el principal escut humà de Zapatero. Aquesta pirueta retòrica deixa ERC en una posició feble: actua com a soci prioritari i garant de la Moncloa, fins i tot quan la corrupció esquitxa figures clau del socialisme espanyol, mentre manté la distància i el càstig cap als seus propis companys de viatge en el bloc independentista.
