La confirmació dels detalls de la visita del Papa a Catalunya per al proper 2026 ha confirmat els pitjors presagis per a aquells que esperaven un reconeixement a la singularitat nacional catalana. El que s’ha dissenyat és, a la pràctica, una operació d’Estat d’alt voltatge on la monarquia espanyola i la jerarquia eclesiàstica madrilenya han pres les regnes per “espanyolitzar” els grans referents del patrimoni català.
Montserrat i Gaudí: Sota el mantell de la Corona
L’estada a l’Abadia de Montserrat, en ple mil·lenari, i l’acte a la Sagrada Família no seran trobades amb el poble català i les seves institucions, sinó que estaran presidides en tot moment pels Reis d’Espanya. La presència constant de Felip VI busca fixar una imatge d’unitat indissoluble, convertint el monestir —històric bastió de la identitat pròpia— i l’obra de Gaudí en simples escenaris de la “Marca Espanya”. L’objectiu és clar: neutralitzar la càrrega simbòlica de Montserrat i projectar Gaudí no com el geni català, sinó com el gran arquitecte del catolicisme espanyol.
L’estrany silenci de l’independentisme
Davant d’aquest escenari de “normalització” forçada, sorprèn el silenci eixordador dels partits independentistes i de les principals entitats de la societat civil. Mentre l’Estat desplega tota la seva parafernàlia per ocupar l’espai públic i simbòlic de Catalunya, les forces polítiques que haurien de denunciar aquesta instrumentalització es mantenen, hores d’ara, en un perfil baix. Aquesta absència de resposta està generant malestar en els sectors més compromesos, que veuen com la inacció permet que el relat de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Zarzuela s’imposi sense cap contrapès.
Una agenda dictada des de Madrid
L’itinerari, gestionat des dels despatxos de Madrid, inclou actes a la capital de l’Estat que funcionen com el veritable nucli del viatge, deixant la parada a Barcelona i Montserrat com un tràmit per apuntalar la “cohesió territorial”. Amb els Reis exercint d’amfitrions a tot arreu, la visita es converteix en un exercici de diplomàcia interna on la realitat nacional de Catalunya queda diluïda sota el protocol de la cort espanyola.
