Novament, queda constatat l’esperit catalanòfob i gens conciliador del suposat “Govern de tothom” que lidera Salvador Illa, i que clarament prioritza l’agenda política del PSOE i el PSC abans que governar amb eficiència i rigor el país. L’actriu espanyola Loles León va ser el centre de la polèmica l’any 2025, quan el Govern d’Illa va atorgar-li el màxim distintiu de la Generalitat, la Creu de Sant Jordi, malgrat la ferma oposició de l’actriu a la normalització lingüística a favor del català, i alguns comentaris catalanòfobs fets al llarg de la seva carrera. Ara, un any després, en una entrevista a ‘El País’, León ha relatat el moment en què va saber que el Govern li atorgava la distinció i ha explicat amb pèls i senyals com el president Illa va ignorar les crítiques dels actors socials i culturals del país per tal de reconèixer-la amb la Creu de Sant Jordi tot i no complir els requisits per a rebre-la.
Segons ha explicat León, va saber que el Govern li atorgava la Creu de Sant Jordi just després de rodar un capítol de la sèrie on treballa: “Un dia surto de gravar ‘La que se avecina’ amb Petra Martínez i em truquen. Dic: “Hola, sí, qui és?” I escolto: “Hola, Loles, soc el president de la Generalitat””. L’actriu diu que abans de deixar-lo parlar va rebutjar qualsevol oferta, perquè “s’oposaran i no vull més escàndols”, en referència a aquells que van criticar la proposta anterior d’atorgar-li la Medalla d’Or de Barcelona. Tanmateix, l’actriu no esperava trobar-se amb la ferma i decidida actitud d’Illa, qui va dir-li: “En la Creu només mano jo”. Aleshores, explica que es va sentir il·lusionada per la proposta i que a pensar “que es fotin”: “No volien brou? Doncs dues tasses”.
León va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi després que el ple de l’Ajuntament de Barcelona rebutgés, per unanimitat, atorgar-li la Medalla d’Or de la ciutat; una proposta de l’alcalde Collboni que, en el seu moment, també va generar polèmica pels postulats catalanòfobs de l’actriu, i que va ser rebutjada per ERC, Junts, Vox i el PP, tot i que per motius ben diferents. D’una banda, els partits independentistes denunciaven el rebuig de l’actriu a la normalització lingüística; de l’altra, la dreta i l’extrema dreta rebutjaven la proposta perquè es dirigia a “una votant socialista”.
