ACN Llofriu – Rosa Regàs estrena el llibre ‘Un llegat’ en què repassa els moments de la seva vida que més l’han marcat sense tabús i de forma directa. L’escriptora i editora ha presentat el llibre aquest dimarts a la casa de Llofriu (Baix Empordà), un oasi que va comprar als anys 70 i que ha convertit en un refugi familiar. Regàs repassa l’exili, la postguerra, el seu matrimoni i com poc a poc es va fer lloc en un món d’homes sense tenir cap referent femení. “No hi ha llibertat si no tens llibertat econòmica” afirma l’escriptora a l’inici del llibre. L’obra és un repàs a la seva vida però també aprofita per reflexionar sobre el moviment polític i social que viu Catalunya i l’Estat. I ho fa igual que quan recorda la infantesa, sense pels a la llengua.
Rosa Regàs (Barcelona 1933) és escriptora, traductora i editora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional i també de l’Ateneu Americà de la Casa Amèrica de Madrid. Al llarg de la seva carrera ha guanyat diversos premis literaris per les seves obres, tot i que també ha tingut un paper destacat com a editora i havia treballat a Seix Barral i va crear el segell Gayus Ciencia.
Ara, als seus 91 anys ha decidit fer balanç de la seva vida i veure què deixa als que l’envolten. Per això ha publicat el llibre ‘Un llegat’, editat per Lídia Penelo. De fet, va ser Penelo qui va convèncer a Regàs de tirar el llibre endavant, que s’ha cuinat al llarg de dos anys. El ‘llegat’ de Regàs va començar amb una llarga entrevista de Penelo a l’escriptora per diferents moments de la seva vida i a partir d’aquí s’ha anat bastint una obra que reflecteix els moments personals i laborals més importants d’una dona que es considera “lliure” i que ha marcat el camí per a moltes d’altres.
Rosa Regàs explica que de ben petita ja es veia diferent a la resta. Venia de família republicana i pares separats, durant la Guerra Civil va exiliar-se a França i a la postguerra va tornar a Barcelona per viure amb els seus avis. A partir d’aquí va començar a veure que la seva rebel·lia no encaixava amb el perfil derrotista de la societat espanyola en els primers anys de la dictadura. L’encaix ha anat millorant amb els anys, tot i que retreu que la gent no es mobilitzi per determinades injustícies socials.
<strong>Reflexions polítiques</strong>
El llibre no es calla res, una obra que no deixa cap secret de la vida de Regàs. Hi descriu la relació que va tenir amb Jordi Pujol de ben jove i les friccions que van tenir, com va conèixer Salvador Dalí i també hi apareixen molts altres personatges il·lustres que d’alguna manera han format part de la seva vida i, per tant, del llegat que deixa Regàs.
Tampoc es talla en opinar sobre l’actualitat política. Regàs es mostra com a clara defensora de l’esquerra i aposta per una república espanyola. També mostra el seu desencant amb el moviment independentista i critica la manca de mobilització de la societat en general en contra de les injustícies.
‘Un llegat’ està farcit de referències al seu matrimoni fallit i al camí que va obrir l’escriptora per deparar-se en plena dictadura tot i mantenir unida la família. Precisament Regàs posa l’accent en la importància de la família, de l’estima que tenia amb els seus germans i com ha traslladat aquest concepte als seus fills.
