ACN Brussel·les – El Parlament Europeu votarà aquest dijous la reforma del mercat elèctric a la Unió, un text que ja es va acordar a nivell informal el desembre passat entre els estats i els eurodiputats i que vol evitar nous episodis d’inestabilitat en els preus per als consumidors. El paquet inclou eines com els contractes per deferència, compres conjuntes i més protecció per als col·lectius vulnerables, unes mesures que, si bé no suposen la fi del sistema marginalista actual -la tecnologia més cara que entra al ‘pool’ energètic és la que marca els preus-, pretenen reduir-lo al mínim. Al mateix temps, els eurodiputats es posicionaran sobre diferents fórmules per reduir la dependència del gas rus i impulsar l’hidrogen com a font d’energia per al futur.
La votació d’aquest dijous, que tindrà lloc a Brussel·les, serà un acord en primera lectura. En cas que quedi aprovada, el Consell de la UE -que representa els estats membres- podrà acceptar la posició del Parlament o modificar-la per a una segona lectura. Si el text té llum verda per les dues parts, l’acte legislatiu quedarà adoptat. Tot i que el Parlament Europeu encara ha de sotmetre els textos a votació, el comitè d’Indústria, Investigació i Energia de la cambra ja va donar un suport majoritari a les mesures per actualitzar el disseny el mercat elèctric a la Unió.
<strong>Reforma del mercat elèctric</strong>
L’element més destacat de la votació és la reforma del mercat elèctric, impulsada per l’episodi de volatilitat de preus que es va desencadenar arran de la guerra d’Ucraïna. Un dels punts més rellevants del text és l’aposta pels contractes per deferència, uns contractes a llarg termini en què proveïdors i compradors d’electricitat pacten un preu. Si aquest ha estat més alt o més baix del que s’havia acordat per situacions de mercat, el mateix contracte estableix que es torni la diferència.
Aquest tipus de contractes, segons l’acord assolit el desembre passat, s’aplicaran a l’energia eòlica, la solar, la geotèrmica, la hidràulica sense emmagatzematge i la nuclear. Precisament la nuclear va centrar bona part de la polèmica en la negociació entre els estats, ja que França volia incloure-la en els contractes per deferència, mentre que Alemanya s’hi oposava.
Al mateix temps, la reforma aposta per la subscripció d’acords a llarg termini entre proveïdors i consumidors per garantir un escenari “estable i previsible” de preus i ofereix la possibilitat de declarar situacions de crisi si es produeix un augment descontrolat dels preus. Sota aquest escenari, els estats membres estarien autoritzats a prendre mesures “temporals” per fixar preus de l’electricitat per a les pimes i els consumidors industrials i així evitar un encariment descontrolar de l’energia.
En paral·lel, els negociadors de l’Eurocambra van posar especial èmfasi en la protecció dels consumidors, els quals han de poder gaudir d’un accés “complet” a la informació per part de les companyies energètiques i escollir així l’opció que creguin més convenient, si bé pagar l’electricitat basant-se en un sistema de preus fix o en un de dinàmic. Alhora, el text inclou la possibilitat que els estats membres prohibeixin talls de llum per part de les empreses proveïdores als consumidors més vulnerables.
Per l’eurodiputat socialista i negociador de la proposta, Nicolás González, l’acord permetrà a Europa tenir “un mercat elèctric socialment just” que “protegirà els ciutadans” i “accelerarà la transició energètica”.
<strong>Mercat del gas i l’hidrogen</strong>
A banda de la reforma del mercat elèctric, el ple del Parlament votarà la reforma del mercat del gas, també acordada de forma informal entre l’Eurocambra i el Consell. Segons van destacar els colegisladors el desembre passat, l’objectiu de tot plegat passar per “descarbonitzar” el sector del gas i assegurar el subministrament a la Unió, tant per adreçar el canvi climàtic com per fer front als desafiaments energètics de Rússia.
Durant les negociacions, els eurodiputats van incloure en el text la possibilitat per part dels estats membres de restringir les importacions de gas procedents de Rússia i Bielorússia, per reduir al mínim les compres a Moscou i als seus socis.
Alhora, els membres del Parlament van assegurar la inclusió en el document de les compres conjuntes de gas, un sistema que ha d’evitar una competició de preus entre estats i facilitar que s’omplin les reserves de cara als mesos més freds.
En paral·lel, l’Eurocambra es posicionarà sobre si cal començar a fer els primers passos per establir una governança en el mercat d’hidrogen. En el text que se sotmetrà a votació es parla del desenvolupament de programes pilots durant els pròxims cinc anys per consolidar l’hidrogen com a font energètica, impulsar noves inversions i del compromís de la Comissió Europea de dur a terme un estudi abans del 2029 per avaluar com integrar els sectors del gas, l’electricitat i l’hidrogen de forma més efectiva.
