ACN Barcelona – L’actor, director i dramaturg Iván Morales porta al Lliure de Gràcia l’adaptació novel·la que va consagrar la ploma de Francisco Casavella, ‘El día del Watusi’. El volum, de més de 900 pàgines i considerada la gran novel·la de la transició, configura un relat col·lectiu de la Barcelona dels últims trenta anys del segle XX, que Morales fa dialogar-lo amb l’actualitat a través del llenguatge escènic i dramatúrgic d’una missa evangèlica. Enric Auquer, Bruna Cusí, Raquel Ferri, Vicenta Ndongo i Xavi Sáez configuren l’elenc d’una obra que s’estrena aquest dimecres i estarà en cartell fins al 5 de maig.
L’adaptació teatral reivindica el relat de la Barcelona de la transició a l’ombra de Casavella, amb personatges del lumpen que ajuden a entendre la ciutat comtal d’avui dia des de la perspectiva d’una lluita de classes “sense complexes”, com la va entomar el mateix Casavella. “Per entendre cap on va la Barcelona d’avui s’ha de saber d’on ve i la novel·la és perfecta per evocar tot això”, ha detallat Morales en la roda de premsa de presentació aquest dimarts. En aquest sentit, reivindica la necessitat d’agafar el testimoni d’autors com Francisco Casavella i explicar-ho a les noves generacions.
La base del dispositiu performatiu són les misses evangèliques que el director i dramaturg ha presenciat en espais de L’Hospitalet de Llobregat, per exemple, que Morales ha qualificat “d’experiències escèniques molt catàrtiques” que durant hores aconsegueixen un sentiment “de comunitat i transcendència”. “Allò de buscar Deu en un after hour, que diria el Francis”, ha bromejat el director. La música la signa Jordi Busquets -amb intèrprets que toquen fins i tot instruments en directe-, que també ha composat l’espai sonor i les melodies inèdites que hi sonen.
Els diversos actors que formen el repartiment interpreten diversos personatges, a excepció d’Enric Auquer, que sempre es posa a la pell del protagonista en les tres fases que narra l’obra. Auquer dona vida a Fernando Atienza, un lladre de cotxes des dels catorze anys que viu a les ja desaparegudes barraques de Montjuïc.
L’actor destaca el context en què Francisco Casavella va gestar l’obra, partint d’una connexió real amb el carrer amb gent no polititzada que “viu la vida com se la va trobant”. “El discurs de Casavella és menys frívol que els discursos d’avui dia. Acaba fent un discurs intel·lectual que incorpora amb una reflexió política forta sorgida del debat, sense cap intenció de fer un míting”, argumenta. En aquest sentit, assegura que s’ha parlat molt de la Transició des d’un “lloc de privilegi” i Casavella es responsabilitza “de no fer-ho”. “‘El día del Watusi’ és un artefacte que dona veu a molta gent”, celebra.
En una línia similar s’ha expressat l’actriu Vicenta Ndongo, que considera que era l’obra és un retrat de la Barcelona que “calia portar al teatre” perquè s’hi ha pogut veure poc. “Retrata la ciutat en una època de barraques, ‘merenderos’ i heroïna, que es va endur tota una generació. Una Barcelona amb certa poesia, lliure, sense horaris, amb molta literatura dins d’un bar i molta barreja de classes. Avui dia tot està molt segmentat”, esgrimeix.
<strong>Un primer acte al Grec de l’any passat</strong>
Publicada per primera vegada en tres volums (‘Los juegos feroces’, ‘Viento y joyas’ i ‘El idioma imposible’) entre el 2002 i el 2003, ‘El día del Watusi’ és una novel·la sobre els com, els perquè, els per a què de la transició espanyola. De fet, la mateixa companyia -Los Montoya- va presentar un “primer acte” de l’espectacle dins del Grec 2023, corresponent a ‘Los juegos feroces’. “Ens va garadar tant el format que vam decidir anterior-lo”, ha destacat Morales.
