ACN Barcelona – L’Associació del Passeig de Gràcia (APG) ha celebrat en un comunicat que les disset càmeres de seguretat instal·lades en una de les artèries comercials més destacades de Barcelona estiguin “finalment operatives”. Els comerciants, restauradors i hotelers de la zona confien que els dispositius “redueixin la delinqüència de forma considerable”. Fins ara la Guàrdia Urbana gestiona l’enregistrament de les càmeres, i si els Mossos necessiten les imatges hi han d’accedir a posteriori. L’entitat també ha celebrat, però, que l’Ajuntament “ja estigui treballant” per donar accés al cos policial autonòmic “de forma permanent i en directe”, aspecte que, a parer de l’APG és “fonamental” per “millorar la seguretat al passeig”.
Més enllà de l’activació de les càmeres, l’entitat reclama que s’escurci el termini de celebració dels judicis a les persones detingudes per la comissió de presumptes delictes, que segons els càlculs de l’APG ara és d’un any. “Aquesta tardança en enjudiciar provoca una sensació d’impunitat que genera un efecte d’atracció per a uns delinqüents que es mouen per tot Europa”, opina l’agrupació.
Per això l’agrupació reclama a la Generalitat que posi “els mitjans precisos” per crear més jutjats penals. L’APG calcula que un jutjat costa un milió d’euros anual, l’equivalent al cost de 25 policies. “En aquests moments és més eficient per lluitar contra la delinqüència incrementar el número de jutjats que d’agents de Mossos o Guàrdia Urbana”, afirmen els comerciants, per bé que subratllen que, de totes maneres, “continua sent necessari incrementar els efectius” dels cossos.
Reclamació històrica
La posada en marxa de càmeres de seguretat al passeig de Gràcia respon a una “reclamació històrica” de l’APG, pactada el 2018 amb el regidor dels comuns Jordi Martí. Segons l’entitat, Martí va prometre que la instal·lació de la xarxa de càmeres quedaria coberta pel pressupost municipal. La pandèmia i els tràmits legals han endarrerit la col·locació fins ara, afirma l’APG.
