Zapatero anima el PSOE a ser valent i avançar en el model d’Estat: “Un dret sempre obre la porta a un altre dret”
L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero anima (en una reflexió feta abans del 23-J) el PSOE a afrontar amb valentia l’escenari complex que li toca gestionar i avançar en un model d’Estat que “ha d’anar conquerint valors democràtics cada dia”, perquè “un dret sempre obre la porta a un altre dret”. Zapatero ho apunta al llibre ‘Espanya no es toca’ (La Campana) dels periodistes Ferran Casas i Joan Rusiñol, una investigació periodística que recull també els testimonis d’Artur Mas, Esperanza Aguirre, Pere Aragonès, Juan Luis Cebrían, Juan Carlos Monedero i Iñaki Anasagasti, entre molts altres, per retratar les estructures de poder que han actuat com a guardians d’un model d’Estat que es resisteix a canviar.
Al llibre, l’expresident del govern espanyol destaca les dificultats amb què va topar en la reforma de l’Estatut del 2006, que considerava “el mascaró de proa” de la seva aposta federal. Durant el seu mandat, explica, “la resistència a l’extensió de drets individuals” com el matrimoni igualitari “va ser menor objectivament” a la que va trobada “a l’hora d’abordar el problema amb Catalunya i de la violència al País Basc”.
I en aquest marc, Zapatero reconeix que “no és fàcil que alguns dels grans valors democràtics impregnin tots els poders de l’Estat”, però anima el PSOE a seguir fent passos endavant, perquè “un dret sempre obre la porta a un altre dret”, i “el país ha d’anar conquerint valors culturals democràtics cada dia”.
El periodista Pedro Águeda reflexiona també sobre l’ús del debat sobre Catalunya per part de la dreta i les dificultats amb què topa l’esquerra espanyola cada vegada que vol fer avenços en aquest camp. Segons Águeda, “quan ETA ja no donava més de sí, ve Catalunya i es converteix en l’excusa per mantenir l’excepció”, i preservar el model a través de “funcionaris molt ideologitzats i escalfats pel tema dels ‘comunistes’ de Podem i el procés català”.
L’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre acota el camp de joc que, al seu entendre, es pot utilitzar en el debat sobre Catalunya. “Què cal fer amb Catalunya? La llei, tota la llei i res més que la llei”, sosté, perquè “Pedro Sánchez fa el que li diuen els enemics d’Espanya, és a dir, els comunistes, els independentistes catalans i Bildu per tal de mantenir-se a la Moncloa”.
Espanya va estar contra les cordes, la independència va ser possible
El llibre repassa el paper de tots els actors que treballen per preservar els eixos de la Transició i que van activar els seus ressorts per afrontar el procés català, com l’actual cap d’Estat, Felip VI. L’exconseller d’Economia Jaume Giró explica que el 2017 el monarca espanyol i el poder econòmic “es van espantar de veritat”. “En les vigílies del referèndum i fins el 3-O, molts es creien de veritat que ho aconseguiríem”, afirma.
Segons els autors, Felip VI “va decidit clavar un cop de puny inequívoc sobre la taula i convertir el discurs del 3 d’octubre en un moment fundacional de la seva etapa”. Un missatge que “no només anava dirigit als catalans, sinó al conjunt dels espanyols” per “deixar clar que no era el moment de ser comprensius amb l’independentisme”.
Aragonès: “Ens enfrontem a un sistema que té com a fonament la unitat”
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, recorda que era difícil pretendre que Felip VI mantingués una postura equilibrada. “Ens enfrontem a un sistema, a un estat, que té com a fonament últim la unitat. I això és el que representa Felip VI”, apunta.
Artur Mas: “Hem anat amb el lliri a la mà”
L’expresident Artur Mas, per la seva banda, sosté que l’independentisme va anar al xoc “amb el lliri a la mà”. “No hem entès com funciona l’Estat perquè no n’hem tingut mai”, afirma, i “n’hem après a garrotades”. Gonzalo Boye ho explica des d’un altre angle. “Al segle XXI ja no poden recórrer als militars, i aleshores recorren als jutges”.
Una referència a la guerra bruta contra l’independentisme que una font anònima equipara a un terrorisme d’Estat sense violència. “Això és com els GAL, però sense matar-nos”, perquè “ara ja no calen pistoles, calen mitjans que publiquin informes sense contrastar i una corrua gregària de televisions, ràdios i rivals polítics que ho amplifiquin”, apunta aquesta font.
