ACN Barcelona – El coordinador de projectes humanitaris del Comitè Internacional de la Creu Roja, Jordi Raich, és un dels protagonistes del documental ‘Els Negociadors com construir la pau’, que farà gira per festivals internacionals i es podrà veure l’any que ve al ‘Sense Ficció’ de TV3. El llargmetratge de Rosalind Bain proposa una mirada sobre la identitat i l’evolució de les persones que busquen solucions als conflictes armats en llocs com Colòmbia, Mèxic, Sudan del Sud i els Balcans. En una entrevista amb l’ACN, Raich ha explicat que la seva feina s’ha de fer amb “molt de compte” perquè sempre hi ha risc. “Per molt que anem amb peus de plom pot passar de tot. Les situacions són extremadament volàtils i qualsevol cosa pot anar malament”, ha explicat.
‘Els Negociadors com construir la pau’ utilitza com a teló de fons alguns dels conflictes més enquistats del planeta. S’apropa a les seves històries i es descobreix des dels ulls dels negociadors el seu treball, com gestionen les negociacions i també el cost personal que suposa intentar resoldre els conflictes en les circumstàncies més difícils.
En el documental Jordi Raich apareix com un “intermediari neutral” a Mèxic i explica la seva història, amb una trajectòria de més de trenta anys com a cooperant internacional i alt funcionari del Comitè Internacional de la Creu Roja. Però a banda de Raich també hi apareix a Sudan del Sud, Dorsa Nazewi, que mostra el que suposa el seu treball negociant sobre el terreny amb caps tribals que fan del nepotisme una forma de treballar, en un país amb poques institucions o infraestructures que funcionin.
Altres mediadors que apareixen són Valentin Inzko, un diplomàtic austríac i Alt Comissionat per a Bòsnia i Hercegovina des de 2009 on actua per aplicar els acords de pau de Dayton a la regió des de 2009, o el noruec Dag Nylander, que detalla com el seu país busca solucions als conflictes i com ha participat en moltes negociacions diferents per tot el món.
Durant l’entrevista amb l’ACN, Raich ha explicat que el llargmetratge mostra una vessant de les guerres que no es coneix tant. La tasca que fan els mediadors poden ser qüestions més “petites” com aconseguir evacuar un hospital ple de ferits a la primera línia del front o participar de negociacions de pau formals entre el govern colombià i la guerrilla per aconseguir posar fi a la guerra.
<strong>“Comprimir el risc”</strong>
Pel que fa a la seva feina, Raich ha defensat que vetllen per garantir la seguretat i que aquelles tasques que fan s’emmarquin en un mandat humanitari. “Risc m’hi ha sempre, treballem en una guerra. Però hem de ser capaços de minimitzar el risc de seguretat. No puc enviar un equip a primera línia del front si no tinc garanties que funcionarà”, ha comentat.
La feina dels mediadors és imprevisible i ha de conviure amb el temor que alguna cosa es compliqui en qualsevol moment. Després de més de 30 anys de trajectòria, el mediador català ha après a gestionar l’angoixa que genera la feina i no mostrar-la. “De mi depenen equips que esperen que estigui tranquil”, ha argumentat. “He après a donar certesa als equips, però la processó va per dins”, ha reconegut.
També ha indicat que la seva feina té una vessant molt psicològica. “Després de discutir amb una persona arriba un moment que per alguna cosa sents que hi pots confiar o no”, ha destacat. “Per la manera com parla, pel seu llenguatge corporal et transmet si hi pots confiar”, ha afegit. “No pots eliminar el risc però si comprimir-lo”, ha conclòs.
Raich ha explicat que algunes operacions s’han hagut d’anul·lar mentre que d’altres han comportat el segrestos, empresonaments o gent a qui han disparat. “És la nostra feina. No pots demanar a un bomber que no entri en un edifici en flames”, ha resumit. Això sí, ha admès que hi ha molts companys que descobreixen que la guerra “no és per ells” i després d’uns anys marxen i es dediquen a una altra cosa.
En l’actualitat, la formació i les noves tecnologies han ajudat a professionalitzar la mediació. Per Raich l’existència d’estudis i màsters han fet que la gent estigui “més preparada” i que s’hagi “tecnificat” la professió. A nivell tecnològic, els telèfons intel·ligents els han facilitat molt les coses, s’utilitzen drons i intel·ligència artificial per detectar mines.
<strong>Les guerres clàssiques</strong>
“Les guerres han existit sempre. La idea de les organitzacions no és tant acabar amb la guerra, perquè això és impossible, sinó humanitzar-la”, ha destacat. Respecte a les guerres en l’actualitat, com la de Rússia amb Ucraïna, ha reflexionat que s’ha recuperat el format clàssic.
El mediador ha dit que des dels anys 90 el discurs de la professió era que els grans conflictes internacionals amb un exèrcit contra un altre pràcticament s’havien acabat. “M’he passat la major part de la vida en guerres internes. Un exèrcit contra un govern”, ha detallat. Però Raich ha dit que amb la guerra a Ucraïna es recupera el format clàssic d’una guerra amb dos exèrcits i un territori amb una frontera en disputa.
