ACN Barcelona.-L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha tractat 200 pacients adults en estat crític amb oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO), una tècnica que oxigena la sang fora del cos quan els pulmons o el cor no funcionen. El gener del 2016 es va tractar el primer pacient, de 63 anys i amb un trasplantament de pulmó, dins el programa ECMO d’Adults. Dels pacients que s’han tractat des d’aleshores, 90 tenien la covid-19. Vall d’Hebron és un dels vuit hospitals d’Europa que ha donat més suports amb aquesta tècnica, que va començar a utilitzar-se a Pediatria, i un dels centres del món que ha fet més trasllats ECMO en la pandèmia. La taxa de supervivència dels pacients que reben aquest suport a l’hospital és del 70%, superior a la mitjana mundial.
L’ECMO s’utilitza en casos crítics d’insuficiència respiratòria de pacients que no responen als tractaments convencionals o quan el cor no té força suficient per bombar la sang i no reacciona a les maniobres de reanimació habituals. No és un tractament específic, però permet guanyar temps perquè el pacient es recuperi de la patologia mentre la màquina assumeix les funcions dels òrgans vitals. Abans de la pandèmia, la sigla ECMO era desconeguda fora de l’ambient hospitalari, però l’ús d’aquesta tècnica per tractar els pacients més greus amb covid-19 l’han fet més coneguda. Els hospitals xinesos van ser els primers a utilitzar-la per tractar pacients amb la covid-19, si bé els primers resultats, obtinguts entre el març i l’abril del 2020, no van ser bons. “Posteriorment, en casos assistits en centres especialitzats com Vall d’Hebron, els resultats van millorar i aquesta tècnica va suposar una esperança per a algunes persones ingressades”, explica el doctor Jordi Riera, director del Programa ECMO d’Adults de Vall d’Hebron, que és centre de referència d’aquesta tècnica a l’estat. Institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Organització per al Suport Vital Extracorpori (ELSO) van recomanar utilitzar la tècnica per a determinants pacients amb insuficiència respiratòria aguda causada per la covid-19. El doctor Riera relaciona els resultats d’ECMO a Vall d’Hebron amb l’entrenament dels professionals amb simuladors, als protocols per garantir la seguretat en l’assistència i a una metodologia que prioritza la recuperació funcional dels pacients amb l’ajuda del programa de fisioteràpia UCI Viva. “Quan superen la fase aguda, en què els pacients estan en coma, els despertem perquè puguin realitzar exercicis de fisioteràpia i comunicar-se amb la família. En aquesta fase, els pacients estan desperts, mengen, fan exercici i interaccionen amb nosaltres, mentre esperem que els pulmons tornin a funcionar, fins i tot amb un caminador especial poden posar-se drets i passejar per l’UCI”, explica el doctor Jordi Riera, que és membre del Comitè de Direcció d’EuroELSO. “Un altre aspecte diferencial del programa de Vall d’Hebron és que a peu de llit hi ha una infermera especialista en ECMO vetllant per la seguretat del pacient, amb capacitat per prevenir i resoldre complicacions conjuntament amb l’equip mèdic”, afegeix Bet Gallart, infermera clínica de l’UCI i Coordinadora del Programa d’ECMO d’Adults. “L’ECMO és una tècnica que presenta un alt nombre de complicacions i la prevenció és la millor manera de tractar-les”, indica. L’ECMO no és una tècnica que puguin rebre tots els pacients crítics. No cura i l’objectiu d’aplicar-la és alliberar els pulmons i/o el cor mentre es tracta la patologia i es resol. És el cas de la covid-19, quan els òrgans estan tan inflamats per l’agressió del virus que la ventilació mecànica resulta insuficient per ajudar a recuperar les funcions dels pulmons o del cor. “La tècnica consisteix a extreure la sang del pacient a través de cànules especials, que s’insereixen a les venes o artèries, i fer-la circular a través d’un circuit extern amb un cor i uns pulmons artificials que eliminen el CO2 i tornen la sang oxigenada als teixits”, descriu el el doctor Riera. El perfil de pacient que es pot beneficiar de la teràpia ECMO s’ha anat ampliant a diferents patologies: infarts, miocarditis, sèpsies, complicacions després d’un trasplantament, embòlies, grips, crisis asmàtiques, hipertensions pulmonars, traumatismes o hipotèrmies greus. Aquest darrer cas va ser el d’Audrey, la dona que va sobreviure a sis hores amb el cor parat després de ser sorpresa per un torb al Pirineu de Girona. Un projecte de col·laboració amb l’UCI pediàtricaEl primer prototip ECMO es va desenvolupar per operar una cardiopatia congènita a cor obert, el 1953. Als anys 70, un equip d’investigació de la Universitat de Michigan (EUA), dirigit per Robert Bartlett, va dissenyar una unitat pensada per fer-la servir fora d’un quiròfan. El 1975 es va salvar la vida del primer nounat amb aquesta tècnica. S’havia dissenyat inicialment per a nadons amb problemes greus d’insuficiència respiratòria o cardíaca. De fet, el primer equip ECMO de Vall d’Hebron va entrar en funcionament el 2002 a l’UCI Pediàtrica. El doctor Joan Balcells, responsable de la Unitat de Cures Intensives pediàtriques i del Programa d’ECMO Pediàtric i Neonatal, i el seu equip van ajudar a posar en marxa el programa ECMO d’Adults, ja que fins el 2009 era una tècnica pediàtrica. “El 2009 van passar tres coses: apareix material nou; es publica l’estudi CESAR, que confirma bons resultats entre pacients adults, i la pandèmia de la grip A n’accelera el desplegament”, explica el doctor Balcells. Aquest doctor recorda que el seu equip va tractar el primer pacient adult de Vall d’Hebron abans de comptar amb el Programa ECMO d’Adults. Va ser el 2014, era un pacient que esperava un trasplantament de pulmó i el van anar a buscar a l’UCI de l’Hospital General per traslladar-lo a l’UCI pediàtrica, on tenien l’expertesa. L’experiència va corroborar la necessitat d’endegar un programa ECMO per a adults. “L’equip del doctor Joan Balcells va ajudar a fer la formació inicial i ara, amb la pandèmia, els pediatres van tornar a la Unitat de Cures Intensives d’adults per donar un cop de mà amb el volum de persones amb covid-19 que hem atès”, destaca el doctor Riera.
