ACN Barcelona.-‘Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)’, reconstrueix a la Fundació Joan Miró, el paper que va tenir el grup d’artistes i intel·lectuals ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta. La mostra presenta els documents i materials que es conserven –en bona mesura gràcies a l’afany d’Adelita Lobo- i que testimonien la vitalitat d’aquell “grup d’amics”, entre els quals hi havia el mateix Miró, Joan Prats, Josep Lluís Sert, Adelita Lobo, J. V. Foix o Sebastià Gasch. Entre els anys 1932 i 1936 van organitzar més de cinquanta actes i es van obrir a totes les disciplines artístiques amb la voluntat de trencar amb el Noucentisme i posar la ciutat “en sintonia amb Europa”.
“Tot i aquesta curat durada, va ser una associació molt activa i amb uns objectius molt agosarats per a l’època”, destaca Muriel Gómez, una de les comissàries de l’exposició. Tal com recorda, l’ADLAN (Associació d’Amics de l’Art Nou) va néixer al sí de la “petita burgesia” barcelonina amb una idea molt clara als seus estatuts: “Trencar amb el noucentisme i posar la ciutat en sintonia amb Europa”. I és que mentre que a les grans ciutats d’Europa les avantguardes ja gaudien del suport de la crítica i dels col·leccionistes, aquí no va ser fins a l’efervescència republicana que “la modernitat” no es va començar introduir, en bona mesura per l’empenta d’aquest grup d’intel·lectuals i artistes, “amics” per sobre de tot. Entre ells hi militava Joan Miró, però no era un més. L’artista va ser per a ADLAN, segons la comissària, “un referent, el far i l’estendard”. Gràcies a la seva ascendència internacional i les seves relacions, el pintor va contribuir a l’obertura cultural de la ciutat, i va facilitar entre altres coses la visita i organització d’exposicions d’artistes de renom com Alexander Calder.A la inversa, el grup també es va convertir en un entorn privilegiat on Miró presentava algunes de les seves obres abans d’exhibir-les a París, Nova York o Zuric. Per això l’exposició també presenta una selecció d’obres de les cinc exposicions efímeres que l’artista va organitzar amb l’objectiu que els socis del grup cultural poguessin conèixer en primícia les peces.El paper Adelita LoboL’exposició presenta els documents i materials del gran arxiu d’ADLAN, conservat en diversos centres públics i privats, principalment als arxius del COAC i de la Fundació Joan Miró. La figura d’Adelita Lobo, secretària d’ADLAN, va ser fonamental en la documentació i preservació del material d’aquest arxiu: invitacions, quaderns, cartells, etc. La conservació dels documents exposats ha estat clau per poder recrear els llocs, els esdeveniments i els personatges que van fer possible aquesta regeneració del concepte de cultura moderna. En aquest sentit, els comissaris de l’exposició a la Fundació Joan Miró agraeixen profundament la tasca de Lobo i la reivindiquen. “També volem donar veu a aquestes dones oblidades per la història, perquè que gràcies a ella avui podem ser aquí en aquesta exposició”. La influència d’ADLAN es va estendre entre els artistes, arquitectes, escriptors i músics de Barcelona, sobretot en els anys de la postguerra i en la dècada del 1970. L’estreta connexió entre ADLAN i el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) va forjar una comprensió de la modernitat lligada al racionalisme arquitectònic i al surrealisme visual i és on es troba, al mateix temps, l’origen de la creació de la Fundació Joan Miró. La Guerra Civil i el Franquisme ho van estroncar “tot”. No obstant això, a partir dels anys 50 Barcelona va “intentar recuperar aquesta cultura d’avantguarda” i figures “adlanistes” com Joan Prats, Eudald Serra o la família Gomis van mirar de donar “una certa continuïtat” a aquell esperit, malgrat el context i els resultats van ser ja molt diferents”, constata Muriel Gómez recuperar-ho. Prats i altres exmembres d’ADLAN va fundar el 1949 el Grup Cobalto 49 (després Grup 49), que encarnaria durant la segona transició l’esperit de l’ADLAN.
