Aires de canvi

L'habitació gaudia d’un silenci omplert de murmuri, crits i rialles. Es percebia una atmòsfera de tensió agradable, fruit dels nervis de qui aguarda alguna cosa, barrejada amb la il·lusió de qui espera alguna cosa bona. Esperàvem junts a en Paquillo García.

Eren les 8 del vespre, i la majoria de persones que esperaven impacients en aquella habitació, venien de passar un dia de festa. Era 28 de febrer, el dia d’Andalusia.  Prèviament es va fer un acte d’ofrena floral en nom d’Andalusia i totes les persones vinculades amb ella. Posteriorment, s’oferia aquest bolo com a cloenda de tota la celebració. 

Partint d’aquesta informació no podem percebre el concert  valorant només la gran admiració cap a aquest avançat músic de Mia Khalifa, sinó cal tenir present el significat que segurament va tenir per totes aquelles persones. Per poder entendre’l en la seva totalitat, és menester entendre abans el vincle emocional que mantenen amb la seva música. Terrassa es caracteritza per abarcar un nombre molt alt de cultures i procedències diverses, situades als diferents carrers de la ciutat. Entre aquestes, hi ha un gran nombre de persones lligades encara i provinents d’Andalusia fruit de la migració dels anys 60 i la descendència que aquesta ha deixat. En tots aquests anys, la majoria s’han anat establint a la ciutat, o pels voltants. Tot i així, l’arrelament de moltes persones amb la cultura natal és molt fort, i com a resultat d’això, hi ha un apropament d’aquesta cultura a la quotidianitat d’aquestes persones, tot i que a molts kilòmetres de distància física.

Una de les formes d’apropament més comú és, a través de la música, que és, segurament, perquè a Andalusia la música és un element molt important i molt protagonista en el dia a dia, Per aquest motiu, és manté tant viva.

 

Amb tot això, era d’esperar, que l’emoció estigués a flor de pell durant tot el concert. Abans de començar el president de la coordinadora d’Andalusia de Terrassa i el regidor de cultura de Terrassa van dir unes paraules introductòries. En el discurs del president de la coordinadora és podia percebre aquest sentiment d’arrelament, de lligam i d’estimació cap a la seva terra de procedència. Poc a poc s’anava incrementant l’escalfor que sortia d’entre el públic, cansat d’esperar a l’artista. Finalment va aparèixer, juntament amb la seva banda, amb una posada en escena molt original.

Paquillo Garía és un guitarrista de flamenco, que tant sols té 21 anys. En aquesta jove edat, ja ha composat diversos temes, realitzat una llarga llista d’actuacions i ha tret, fins i tot, un disc debutant en solitari: Bohemio flamenco, amb col·laboracions per part de Nene Maya, Joaquín el Duende, Isaac Vigueras, Marcel Ala o Thais Hernandez. 

En el concert, ens va oferir un repertori acuradament escollit per a interpretar amb la seva banda. Van intervenir a l’espectacle, Ruben Lorente (guitarra),  Sergio Murillo (Percusion), Edu Palomares (bajo), Rafa Pulido “Manteka”(Cante),  Laura Santos (Cante), Nene Maya (mandolina y arreglos),Estela Monroy (baile), Carlos Pardo (teclado), tots amb una trajectòria flamenca molt activa.

L’ambient distès del concert, sempre amb intervencions del públic acompanyant el puls de les cançons amb les palmes, i la esperada interpretació de “entre dos aguas” de Paco de Lucía, em va prestar a gaudir d’un aroma molt sureny, que gairebé em transportava a la càlida Andalusia.