Gats amb gats , mai s’esgarrapen

                                                  
Amb tot aquest enrenou , que la màfia capitalista a provocat amb la implicació de governs que s’han abrigat sota la capa de la democràcia i de la “globalització”, manipulats per interessos internacionals , que la pobresa no els a importat res en absolut, des de segles enrere,  ara es clama al cel , perquè a un o altre col·laborador de una caixa , o de banc , de categoria mitjana , s’ha indemnitzat amb una quantitat considerada d’escàndol , perquè això es produeix en aquests moments , en que els principals directius de tot aquest entramat de incongruències, i d’espoliació , s’han fet la seva part , han amagat el seu tresor , i han deixat als petits estalviadors , i als grans lluitadors nus davant de tota la societat.
Des de fa molts anys , que els directius , de Bancs i Caixes , han gaudit de un privilegi , com també els empleats dintre de les diferents categories , perquè s’ha permès que gaudissin de diferents estatuts de treball , i de diferents sistemes de cotització , per la garantia del seu futur, amb diner escatimat dels beneficis del estalviadors ; a mi no em sembla be , que en aquests moments sigui oportú indemnitzar a ningú amb quantitats milionàries , però , si ningú deia res fins ara , crec que ara tampoc es procedent perjudicar a qui de ben segur , que no es culpable del greu problema , que persones  i noms com els que son a la memòria de tots , han provocat.
 Crec que es tindria de tenir en compta , que el poder de la banca i de les Caixes , l’han potenciats els estalviadors  i els governants,  que quan tenien les cartes al seu favor , no varen saber treure’n profit ni vetllar per el futur comú; tampoc es just , que els forats produïts per gestors especuladors sense escrúpols, es tinguin de tapar amb diner dels ciutadans, que no han tingut res a veure , però si molt a dir sobre l’espoli econòmic  d’aquest país.
Es incomprensible , la impunitat que gaudeixen , els únics responsables  en el nostre país ; crec que la justícia , no solament fa aigua , sinó que per pistonades i oli de per tot arreu.
Si el meu avi aixeques el cap , em diria , que gats amb gats , mai s’esgarrapen; però jo espero que algun dia apareix-hi “el gato con botas”, i posi ordre a aquest descomunal desori.
  Màrius Viella      La Bisbal d’Empordà 2-6-2012    T/. 972640762