Ni aquesta extraordinària troballa, ni tota l’orquestració mediàtica addicional, han estat suficients per aconseguir la revocació de la sanció o al menys la seva reducció. Una injustícia, vaja! I no com el cas del Patrick Kluivert – alguns ho tenim gravat a la retina- que va ser justament sancionat d’ofici amb cinc partits, després que una càmera de 25.000 augments detectés un lleuger contacte amb un defensa del Rayo Vallecano. Res a veure amb el cas del Cristiano, pobret! que ha estat víctima d’un cop de cap que gairebé li trenca el colze. “El villarato es inflexible con el Madrid, ya se sabe, y eso empuja al club a una rabieta que no me gusta. Ahora quiere pedir examen médico de la nariz de Mtiliga”
La vermella no assenyalada a Leo Messi confirmaria la delirant teoria sobre les faltes i els baixets, però no explicaria l’esperpèntic i groller tractament que les imatges del gol del Pedro han rebut per part dels professionals de la Brunete, on haurien vulnerant -a part del codi deontològic- els fonaments més elementals de la geometria clàssica i més concretament els principis bàsics de la perspectiva i la simetria. Professionalitat que ni la magistrada de l’Audiència Nacional, la senyora Angela Murillo, que ja és dir!
El Villarato aprieta pero no ahoga, i els efectes colaterals haurien estat beneficosos pel Maligne: millora del joc, recuperació de l’autista Benzema, protagonisme del Guti i retorn de el que tira del carro. Un Drag Queen Guti que ja postulen com a futur mundialista i un Raül, al que l’anunci del allargament de les jubilacions fins els 67 anys ha tranquiliitzat a tots els seus incondiconals. Tot plegat insuficient per poder plantar cara a un Barça que, tot i no encertar davant de porta, va tornar a jugar com els angels. A la Brunete li queden poques armes. Seguiran fotent la tabarra amb el Villarato fins la final del Bernabeu.
I oju! que no només es tracta de la Brunete en sentit estricte. L’entorn merengue s’està despertant i comença a fer-se notar. Entre el Botín i l’Alonso han aconseguiut profanar el mític cavallino rampante tot empastifant de blanc el alerons de Ferrari. El Mariano Rajoy proposant la pena de mort revisable i doña Espe tractant d’hijoputa al Gallardón. Doncs aixó, que a la Brunete n’hi ha molt d’hijoputa (ai, perdó, estava escrivint amb els micros oberts) i caldrà que no badem ni estiguem distrets, doncs tenim per davant una pre i una campanya electoral gairebé tan llarga com la que prepara CiU per desbancar al tripartit.
Sembla que a tothom li agrada la data escollida. Ningú té pressa. Com si tots els precandidats tinguessin por de fracassar. Els consells del Johan no han estat escoltats. Ell era partidari de matar el tema com més aviat millor. Jo també.
