El mal de panxa del ministre Margallo

|

- Publicitat -
Ver­gonyosa i ridícula són adjec­tius que podrien definir molt bé la política exte­rior espany­ola. No només per l’amiguisme que hi ha entre les ambaix­ades i con­sulats, també pel seu cap polític, el Min­istre José Manuel Gar­cía Mar­gallo. Aquest és aquell que va perseguint tota l’acció exte­rior cata­lana, aquell que replica les infor­ma­cions que envia el DIPLO­CAT, aquell que intenta evi­tar que mit­jans de comu­ni­cació inter­na­cionals par­lin del procés d’independència i que quan ho fan truca per protes­tar, aquell que intenta pro­hibir que la Gen­er­al­i­tat organ­itzi actes a l’exterior, aquell que quan la Gen­er­al­i­tat organ­itza un acte a l’exterior envia una quadrilla per repar­tir pam­flets en pro de la uni­tat d’Espanya, aquell que pro­hibeix que es pre­sentin lli­bres en català per Europa, aquell que intenta que cap polític europeu es comu­niqui amb el Pres­i­dent Artur Mas. En defin­i­tiva, aquell que intenta i intenta i res no acon­segueix. Quina frustació, no, senyor min­istre? Quin mal de panxa, no, senyor ministre?
 
Aque­sta set­mana hem tor­nat a veure la seva acció, per un costat ahir Joan Laporta va insin­uar que Mar­gallo estava al dar­rera de la pos­si­ble san­ció de la UEFA al Barça perquè l’afició va exhibir este­lades i va can­tar a favor de la inde­pendèn­cia. És real­ment d’escàndol que es pugui posar una multa al Barça o tan­car el Camp Nou perquè la seva afi­ció expressa lli­ure­ment unes idees polí­tiques i democrà­tiques. A ningú a Europa se li pas­saria pel cap, només al Mar­gallo. Segu­ra­ment això és la ven­jança per la xiu­lada al rei i l’himne espanyol del final de la copa del rei que no van saber evi­tar de cap man­era. També ho van intentar.
 
Per altre costat ahir inten­tant boicote­jar la visita insti­tu­cional que va fer el Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat a Bèl­gica. Va ser vio­lent perquè el Pres­i­dent estava reunit amb el Vicepres­i­dent belga i min­istre d’Economia, Kris Peeters, i sense previ avís es va pre­sen­tar allà l’ambaixador espanyol. No cal dir que el Gov­ern belga es va enfadar. Van fer el que havien de fer, con­tin­uar la reunió deix­ant l’ambaixador fora a la porta i deixar-lo pas­sar els dar­rers min­uts una veg­ada ja havien par­lat de tot allò impor­tant que havien de par­lar i que Mar­gallo no volia que parlessin.
 
El Pres­i­dent Mas ahir va con­tin­uar la seva agenda pública amb nor­mal­i­tat i també va con­tin­uar amb nor­mal­i­tat la seva agenda pri­vada. I aque­sta seg­ona agenda és la que hau­ria de pre­ocu­par més al Min­istre Mar­gallo. L’agenda de reunions, de con­tactes tele­fònics o mit­jançant ter­ceres per­sones amb líders d’arreu del món. L’agenda que no coneixem, que és ama­gada. L’agenda que quan sigui coneguda pel Min­istre Mar­gallo ja serà massa tard perquè pugui boicote­jar res perquè ja estarà tot fet. Lla­vors aquest Min­istre ja no inten­tarà ser un bar­roer afi­cionat a l’autoritarisme que intenta boicote­jar actes, aleshores serà un exmin­istre plo­raner recor­dat com aquell que no va saber ni poder fer res per evi­tar que Catalunya fos reconeguda inter­na­cional­ment. El pitjor min­istre d’Exteriors en la defensa dels inter­es­sos d’Espanya en com a mínim tres-cents anys. Bon dia tin­gui i molt mal de panxa tin­gui senyor Ministre!
 
www.ericbertran.cat
Publicitat