Atiar l’odi contra el president Mas i Convergència és voler dinamitar la independència de Catalunya

Sobta veure com alguns diri­gents d’esquerra rad­i­cal que s’han afe­git a l’independentisme en els dar­rers temps atiïn l’odi con­tra el Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat; de man­era irre­spon­s­able i amb mala fe. Sobten les declara­cions d’una monja bene­dictina que jus­ta­ment hau­ria de predicar el con­trari del que pred­ica quan parla. I és que on s’és vist una monja amb aque­stes ànsies de poder? Amb aque­sta acti­tud mes­siànica? On s’és vist una monja que atiï l’odi?

 

I aque­sta crit­ica, que és espe­cial­ment val­ida per una monja, també va dirigida a altres per­sones que sem­bla que han agafat el gust a predicar, es diguin Gemma Ubasart, Ada Colau o Albano Dante. I és que par­lar és molt fàcil, encen­dre focs és molt fàcil però les con­se­qüèn­cies poden ser dev­as­ta­dores. La frag­mentació social no porta enl­loc i menys a con­struir un nou país.

 

Segu­ra­ment aque­stes per­sones són les que més saben que sense Con­vergèn­cia no hi ha inde­pendèn­cia. I segu­ra­ment per això fan cam­pa­nya con­tra el Pres­i­dent, perquè no volen la inde­pendèn­cia. Jo per­sonal­ment no em crec que tin­guin una mirada tan curta i tan sec­tària, sem­blen més aviat envi­ats per José Maria Aznar per inten­tar dividir la soci­etat cata­lana. I és que han sor­tit d’un dia per l’altre del no res, no s’han com­pro­mès amb la inde­pendèn­cia però fan com que sí, atien odi con­tra el líder del procés i algú que desconeixem finança les seves cam­pa­nyes de pub­lic­i­tat i de platós televisius.

 

La inde­pendèn­cia la farem entre tots. No es pot renun­ciar a cap par­tit polític, sobre­tot perquè dar­rera d’un par­tit hi ha una part de la soci­etat cata­lana. Jo descon­fio d’aquells que van d’independentistes i dediquen més temps a par­lar mala­ment del Pres­i­dent Mas que de Mar­i­ano Rajoy, que culpen de la situació econòmica al Pres­i­dent i no a l’ofec econòmic que pateix la Gen­er­al­i­tat per part de l’Estat. Descon­fio d’aquells que apareixen del no res i de cop són capaços de donar lliçons a tothom i fer creure que tenen la ver­i­tat abso­luta. I és que hi ha tantes ver­i­tats absolutes que la mil­lor man­era de tro­bar la màx­ima és posant en comú totes les que fins ara coneixem.

 

www.ericbertran.cat