Un Sant Jordi que creua el continent

|

- Publicitat -
Explica la lle­genda que hi havia una princesa inde­fensa a les urpes d’un fer­otge drac i que quan tothom don­ava la seva vida per per­duda va aparèixer un cav­aller i la va sal­var matant al drac. Els més savis expliquen que de la sang de la besti­ola va aparèixer un enorme roser, de flors ver­melles; d’un ver­mell bril­lant a la llum del sol, d’un ver­mell que feia des­per­tar els sen­ti­ments més íntims i romàn­tics de tots els presents a l’escena.
 
El cav­aller era el qui avui coneixem com a Sant Jordi, que com a bon cav­aller, va tal­lar una rosa i li va regalar a la princesa. Els més romàn­tics comenten que aquell amor va durar per sem­pre. Alguns van més enllà i diuen que aquell amor encara per­dura. I és pos­si­ble que sigui així, i és que cada any aquest cav­aller i aque­sta princesa ens fan treure el mil­lor de nos­altres mateixos, ens con­tagien del seu amor.
 
Segu­ra­ment avui dia ja no hi ha moltes prince­ses ata­cades per dracs fer­ot­ges, però sí que hi ha molts homes i dones amb prob­lemes que els fan sen­tir sols o ofe­gats. I és bonic i pre­ciós, i és fan­tàs­tic, que aparegui el teu prín­cep per salvar-​te la vida.
 
I el cert és que avui dia tot és més sen­zill que aleshores, encara que no sem­pre ho sapiguem apre­ciar. Però avui no neces­sitem que un prín­cep ens salvi d’un drac, sen­zil­la­ment neces­sitem un petit gest, una carí­cia, un petó o un sim­ple mis­satge de what­sap per sentir-​nos especials.
 
Hi ha moltes maneres de cel­e­brar el Sant Jordi, i no exis­teix una man­era ideal, única o exem­plar com no hi ha una única forma d’estimar. I és que per demostrar amor no cal matar un drac, n’hi ha prou en intentar-​ho. I avui hi haurà amors que estaran junts, i hi haurà moltes par­elles agafades de la mà, sopant juntes, regalant-​se lli­bres i roses que és el que toca, i és bonic que sigui així, però sabent sem­pre que això és un mer com­ple­ment ja que aquest sen­ti­ment només entén de batecs, de records del pas­sat i il·lusions del futur. És una força mer­av­el­losa capaç de creuar con­ti­nents sencers.
 
L’amor no cal demostrar-​lo, perquè no és res físic ni que tin­gui preu, és quel­com que cadascú té a dins seu i la rosa més bon­ica i cara d’un aparador no podrà sub­sti­tuir mai una carí­cia, una abraçada o un petó que guardes en el record i que et manté viu, et dóna forces i la ener­gia sufi­cient per esperar al proper, encara que no pugui ser en el dia d’avui, el dia dels enamorats.
 
Feliç diada de Sant Jordi, a tu, a qui va ded­i­cada aque­sta edi­to­r­ial. Feliç diada de Sant Jordi a tothom!
Publicitat