- Publicitat -
Avui el diari ARA dedica la portada i un monogràfic als morts del sud del mediterrani intentant arribar al nord. Comença així: Una nena que neix sota els estels, enmig del mar: podria ser poètic si no fos perquè navega en una barca vella i bruta, sacsejada per les ones i el vent, que, dramàticament, acaba enfonsant-se i s’emporta 400 vides.
La petita té sort: no és un dels cadàvers i acabarà salvant-la la nau Orione de la marina militar italiana, juntament amb 677 passatgers més que lluiten per arribar a Europa i que han estat 24 hores en alta mar. Poques hores abans, dimarts, un noi mor asfixiat per les inhalacions de benzina que escup el motor de la llanxa motora on s’amunteguen més d’un centenar d’africans amb poca cosa més a sobre que una ampolla d’aigua. És nigerià i els seus compatriotes el volen portar a Itàlia per enterrar-lo dignament, però acaben tirant-lo al mar per falta d’espai i presencien, aterrats, com els taurons s’hi acosten per devorar-ne el cos.
És dur, horrible, cruel, espantós. Recomano i molt aquest reportatge i agraeixo que el diari ARA obri en portada amb un tema com aquest. I és que sovint els occidentals som massa cruels tancant els ulls als drames que trobem aliens. Em costa molt de trobar una explicació al per què a Europa ens passem 3 setmanes amb portades d’un mateix tema, per dur que sigui, i ens costi tant tenir un pensament pel drama del mediterrani.
Com diu el mateix article, només ens escandalitzem quan moren en massa, però és que aquest Mediterrani cada dia s’emporta vides per culpa de les diferencies socials que hi ha entre el sud i el nord. I nosaltres tanquem els ulls, com a molt quan ens arriben imatges esfereïdores posem el crit al cel, per tot seguit continuar amb les nostres vides com si res no hagués passat.
On són aquelles concentracions de solidaritat? Aquelles manifestacions de rebuig a les màfies que se n’aprofiten? On és la denuncia unitària dels ciutadans de bona fe que sí hi són quan passen moltes altres desgràcies? Alguns dirien que això passa molt lluny, però no és veritat, això passa en fronteres espanyoles, això passa en fronteres italianes, això passa a les mateixes aigües on d’aquí unes setmanes ens banyarem alegrement.
És potser que la vida d’un negre no compta el mateix que la d’un blanc? Que quan veiem una desgràcia d’un blanc ens impacta i amb la d’un negre ho veiem com quelcom que no ens implica? No ho sé pas. El que sí sé és que aquest és un assumpte europeu, i com a ciutadans europeus hem de demanar que es pugui resoldre. Potser no fent els ulls clucs a guerres del sud del mediterrani, potser ajudant aquests països a que hi hagi més oportunitats. El que està clar, és que fent veure que no passa res, no resoldrem el drama. És cert que potser dormirem més tranquils, però cada vegada que tanquem els ulls, haurem perdut una mica d’aquella essència que ens fa ser humans.
Publicitat
