Quan els poders fàc­tics es reuneixen a les claveg­ueres con­tra la inde­pendèn­cia de Catalunya

Sovint par­lem de por­tades de diaris en genèric perquè som molt edu­cats. Potser hau­ríem de començar a fer la difer­en­ciació entre por­tades de diaris i por­tades d’escombraries que costen un euro amb quar­anta o, fins i tot, que regalen. És el cas d’avui de La Razón, que cada dia me la regalen a l’entrada de l’edifici. Mai no l’agafo, ni l’agafa ningú, les acaben llençant a reci­clar tot i que no estic segur que això es pugui reci­clar… I és que aque­sta és una por­tada escom­braria, denun­cia­ble, digne de les conegudes maneres de fer brutes i fos­ques del Min­istre de l’Interior espanyol, Jorge Fer­nán­dez Diaz.

 

Les declara­cions d’ahir d’aquest min­istre no eren noves, tam­poc van ser fruit d’una impro­visació. Em temo que hi ha una estratè­gia dar­rera molt med­i­tada per gent que enl­loc d’estar tre­bal­lant con­tra el gihadisme com hau­ria de fer, està tre­bal­lant en con­tra de la vol­un­tat democràtica del poble de Catalunya. És una unió de gent poderosa que pot recor­dar la man­era d’actuar de la màfia, sem­bla que es creuen amb el poder de jugar amb la vida de les per­sones, de fer moure la opinió pública cap a un o altre costat. Ahir va vin­cu­lar el gihadisme amb el sobi­ranisme i va afir­mar que els musul­mans no poden par­tic­i­par en política perquè hi ha gihadistes.

 

Avui és un pam­flet que s’autodefineix com a mitjà de comu­ni­cació qui fa una por­tada incendiària amb una foto de les deten­cions a gihadistes d’ahir amb un tit­u­lar on acusa la Fun­dació Nous Cata­lans de “dar cobijo a los yihadis­tas”. Aque­sta por­tada seria denun­cia­ble en qual­sevol país nor­mal. Perquè és men­tida, com men­tida és tot el que s’hi diu a dins.

 

Això és fruit d’una estratè­gia pre­med­i­tada, fruit d’un grup de pen­sadors que no tre­balla des dels despatxos, sinó que es reuneixen a les claveg­ueres. En aquest grup hi ha gent de difer­ents par­tits polítics, de Gob­ierno i oposi­ció, de difer­ents grups mediàtics, fins i tot del poder judi­cial. Veurem els prop­ers dies com con­tin­uen aque­sts fascicles.

 

El que de moment sabem és que després de l’acord pel full de ruta sobi­ranista els tornem a fer por. Els fan por les elec­cions munic­i­pals, i tot aquest temps que ens han deixat tran­quils, en ver­i­tat no han estat parats. Han estat tre­bal­lant, han estat inventant-​se informes, i ara que venen elec­cions munic­i­pals els anirem veient. I em temo que d’aquí al 27S en veurem molts, hi sor­tirem tots, un dar­rera l’altre. Preparem-​nos perquè fins ara només hem vist l’aperitiu. Però no obli­dem mai que el que ens uneix als demòcrates cata­lans que volem exer­cir el nos­tre dret a vot no és l’odi a aque­sta gent i la seva man­era de fer, el que ens uneix és pre­cisa­ment la il·lusió de con­struir un nou país que deixi enrere aque­sta gent i aque­stes maneres de fer.