- Publicitat -
L’any 1925 el dictador Miguel Primo de Rivera va prohibir jugar partits al Barça, representava valors massa catalanistes. Tot i així aquell any el club blaugrana va organitzar un partit a la ciutat que va ser prohibit. Tot i així s’hi van trobar molts seguidors del club i catalanistes en senyal de protesta. Finalment es va jugar el partit i l’himne espanyol va ser fortament xiulat. El dictador va obligar a tancar el camp blaugrana durant sis mesos.
El President i fundador del club, Joan Gamper, va dimitir. El militant independentista Josep Sunyol aleshores es va fer soci del club i l’any 1935 arribà a la presidència. Un any després fou afusellat sense judici previ per les tropes franquistes.
Explico això, que ja és conegut, perquè és molt perillós intentar prohibir un partit de futbol. I justament aquesta setmana Esperanza Aguirre, i alguns grupuscles més, han demanat que, si es xiula el rei d’Espanya o l’himne espanyol, se suspengui la final de la Copa del Rei, que s’ha de jugar el 30 de maig entre el Barça i l’Athletic. Ho volen prohibir perquè no es xiuli ni a l’himne ni al rei espanyol. I vés quines coses aquest fet m’ha recordat l’any 1925 i 1936.
Imagino que no seran capaços de prohibir aquesta final, intentaran com sempre han fet posar els altaveus al màxim volum perquè no se sentin tan els xiulets, des de la televisió connectaran directament amb la sortida de so i així faran veure que no ha passat res. Però sí que passarà, un any més el rei i l’himne espanyol s’emportaran una xiulada històrica, potser la més gran dels darrers anys. Entenc que no els agradi, però no que s’enfadin. Xiular al rei o himne espanyol no ha de ser vist com una falta de respecte, ha de ser vist com un acte de protesta, com un crit de llibertat. No serà la crítica a una nacionalitat ni cultura que ens podem sentir amiga i propera, serà la crítica a un règim amb el que volem trencar. I és que els catalans i els bascos respectem Espanya, però no els símbols sota els quals som tractats com a colònia, no se’ns deixa exercir el dret a vot, ens expulsa jutges, ens imputa el President, ens espolia fiscalment cada any 20 mil milions d’euros necessaris per garantir l’estat del benestar, ens intenta destruir la llengua o ens fa fora d’un consolat d’Espanya a Brussel·les per voler presentar un escrit en català.
Enlloc d’enfadar-se farien bé d’analitzar perquè és tan xiulat el rei i l’himne. Però això no ho faran, és més fàcil enfadar-se i criticar-nos. És el seu problema, jo el dia 30 quan senti la xiulada obriré una ampolla de cava i brindaré ple de felicitat i emoció en veure com les coses han anat canviant en els darrers anys. I és que a molts no ens representa ni el rei ni l’himne, al contrari; ens recorda a una cadena que ens té retinguts i no ens deixa volar. La xiulada el dia 30 de maig serà de desesperació, d’esperança i, sobretot, de llibertat.
@ericbertran
www.ericbertran.cat
Publicitat
