- Publicitat -
És prou generalitzada la idea que al Parlament de Catalunya la oposició és d’un nivell bastant fluix i que els debats han empobrit estrepitosament de nivell en els darrers anys. Sembla ser que a mesura que s’apropa el moment de la veritat tot s’hi val per intentar desgastar al President de la Generalitat, l’home qui pilota políticament el procés amb determinació i gran astúcia. Ara bé, el que ha passat aquest cap de setmana és de jutjat de guàrdia i vergonya aliena.
Sortíem uns 400 consellers i conselleres nacionals de Convergència d’un Consell Nacional del partit especial. Acabàvem d’aprovar les bases d’una refundació profunda del partit. Cosa que per alguns és vista com un canvi d’imatge però que realment és un canvi molt profund en la manera de fer, en el dia a dia de tots per passar a ser un partit amb les parets de vidre, un partit plenament transparent amb una forta democràcia interna i participació ciutadana alhora de prendre les principals decisions. Potser alguns ho volen veure com una anècdota però és una autèntica revolució del principal partit polític del país, no envà som el primer partit polític català en firmar un acord amb Transparència Internacional que ens marca unes obligacions molt concretes i precises, fins i tot un pèl exagerades podríem dir.
I en aquest document de refundació es parla d’assolir la independència i se’n parla sense embuts. Un document aprovat pels quadres del partit que fa un anys era impensable. De fet, ara fa uns mesos alguns encara ens retreien que no utilitzàvem prou la paraula independència. I què passa quan s’aprova aquest document i proposta de full de ruta? Doncs que enlloc d’alegrar-se’n alguns utilitzen unes paraules tretes de context del nostre Coordinador General Josep Rull per intentar fer creure que no volem la independència. Sí, la vida al revés, aquells que no volen la independència amb el suport, una vegada més, d’alguns que volen la independència i es dediquen a fer molts discursos per reivindicar-la però poca cosa més, intenten fer creure que Convergència fa un pas enrere i que el líder polític que encapçala tot aquest procés, que ha posat tota la carn a la graella, que s’hi juga la seva pròpia integritat física, en veritat el que vol és fer-se enrere. És ridícul, fins i tot pervers, intentar fer creure això, sobretot promogut per aquells independentistes que l’únic que saben és donar lliçons.
Rull va dir que en un any podíem ser independents i va fer una reflexió al voltant dels conceptes independentisme i nacionalisme. La independència (que exercirem a partir del 27S) és l’instrument per poder assolir el nostre objectiu que és la nació entesa com la seva gent, el major estat del benestar possible pels catalans i les catalanes. Per això continuem definint-nos com un partit nacionalista, perquè creiem amb la nació, que no és altra cosa que els set milions i mig de catalans.
Aquí ho deixo doncs. Potser a algú li pot agradar més o menys el concepte nacionalista però que ningú no dubti que Convergència Democràtica de Catalunya vol la independència. I que ningú no dubti que la independència és un instrument perquè l’objectiu real sempre ha estat i és un major benestar pels ciutadans de Catalunya. I que ningú no dubti que arribarem fins al final, perquè si hem arribat fins aquí és per assolir la victòria i si una majoria de ciutadans ho volen el dia 27 de setembre serà fàcilment comprobable.
Mai havíem anat tant enllà ni com a societat ni políticament. Que les enveges, la politiqueria, o el voler ser millors a qualsevol preu no ens faci perdre el nord. L’objectiu ara és sumar el màxim de vots pel referèndum del 27 de setembre. Però no treure’ns els vots entre independentistes, sinó sumant-ne de nous. Caldria que tothom entengués que ara cal prioritzar el país al partit. Queden només 6 mesos. Endavant!
@ericbertran
www.ericbertran.cat
Publicitat


