- Publicitat -
Ahir, 8 de març, es va celebrar el Dia Internacional de les Dones. És trist que encara ara s’hagi de commemorar aquest dia, en ple segle XXI, perquè si encara hem de dedicar un dia especialment a les dones, significa que no ho fem prou la resta de dies de l’any… I això com a societat ens ha de fer enfadar i reflexionar.
Sovint presumim de la igualtat que tenim a Europa o Catalunya comparat en d’altres indrets i és cert que estem molt més avançats que d’altres països o continents, però ens falta, encara ens falta i molt. I el dia d’ahir més que per reivindicar, que també, hauria de ser un dia perquè cadascú de nosaltres adquirís compromisos concrets per millorar la igualtat al seu entorn més immediat.
D’actes de commemoració se n’han fet molts i arreu. Jo vaig tenir la oportunitat de participar a un que vam fer a la Fundació Nous Catalans organitzat per l’associació Endavant. Unes 80 dones d’origen marroquí hi van participar. Va ser un acte interessant on es va dir una cosa molt important. Es va dir que les dones immigrades són doblement víctimes: per ser dones i per ser immigrades.
I és cert. I és trist que encara hi hagi tants prejudicis, que encara hi hagi tants tòpics, que encara hi hagi tanta gent que pensi que uns són superiors a d’altres pel seu gènere o per haver nascut a un lloc i no en un altre… Segurament els que creuen això són els inútils i covards que no troben cap més raó que aquestes per poder sentir-se valorats o fins i tot sentir que són algú. I és que s’ha de ser molt inepte com per destacar de tu mateix que ets home i que has nascut aquí. Significa que poc tens a dir o destacar de tu mateix…
Avui dia 9 de març, dia de la dona, ens comprometem a promoure una mica més la igualtat al nostre entorn. I demà dia 10 de març, dia de la dona, també… I així cada dia fins que quedi clar a tothom que el dia de la dona són els 365 dies l’any.
www.ericbertran.cat
Publicitat


