El passat dimecres, 22 d’agost, en el marc/espai incomparable i simbòlic de l’entrada a la presó del Puig de les Basses, -al terme municipal de Figueres- vàrem/vaig viure una jornada veritablement digna, cívica i reivindicativa de radicalitat democràtica i patriotisme social amb tots els ets i uts. Malgrat la calor infernal, amb un sol tropical molt mortificador. Entre 300 a 400 persones i un centenar de tractors -d’arreu de les comarques gironines- vàrem donar escalf i fer possible la solidaritat -política, social i humana- a l’exconsellera d’afers socials i exsindicalista de Torroella de Montgri Dolors Bassa.
Aquest acte carregat de dignitat, a una hora molt difícil va tenir la presència de tres oradors excepcionals: Montserrat Bassas, germana de la Dolors Bassas i ja prou coneguda dels darrers mesos; Joan Caball coordinador de la Unió de Pagesos, home jove i alhora experimentat, bon coneixedor de la terra i de la geografia humana de Catalunya i la Consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació , exdiputada al Congrès dels Diputats i exalcaldessa de Ripoll; una dona ferma amb un verb potent i molt pedagògic. Doncs bé, els discursos, les disertacions van ser molt copntundents, però alhora, molt apropiades pels moments en què vivim a ca nostra. Va encendre el foc discurssiu la germana de la Dolors que, com a famíliar molt directa d’una presa política injustament engarjolada, va destacar els orígens pagesos de la família Bassa i també va fer referència a que la pagesia ja fa temps que es mobilitza. El coordinador nacional d’Unió de Pagesos va encunyar una frase que em sembla molt adient i meravrllosa : “No fem més que servir i respondre a les inquietuds d’aquest país” . Finament la Consellera d’agricultura, una dona poderosa i de pedra picada, molt coneixedora del territori i que domina molt bé la oratória política, davant de qualsevol interlocutor, va expressar una gran dosi de dignitat per per definir un Estat espanyol “en decadència” , completament caduc i demofòbic. Teresa Jordà va reblar el clau davant d’una audiència entusiasta, definint molt bé el fet que l’u d’octubre l’estat espanyol, d’una forma grollera i violènta,, ens va robar l’alegria d’una victòria incontestable.. En síntesi, aquesta histyòrica tractorada cívica va ser un exemple més de la força del empordanès, gironí i català, per restaurar la democràcia de debò i avançar amb pas fer cap a la implementació definitiva de la República catalana.
