La despesa per potenciar la mobilitat sostenible és 300 més reduïda que la que es destina per impulsar el lobby del vehicle privat Aquesta realitat tan nociva comporta uns hàbits i unes conductes molt poc evolucionades .Així , caldria tenir molt en compte que un 50% de la població catalana no disposa de carnet de conduir i que un 70% dels treballadors no tenen accés a un vehicle privat per desplaçar-se a la feina .
No pot ser que la mateixa administració fomenti un model de mobilitat discriminatori : un model econòmic classista, antiquat , improductiu i contaminant . En síntesi, que la manca de voluntat política per donar un suport clar al transport públic implica la imposició d’una filosofia de vida – postmodernista i americanitzada – d’exaltació exagerada del model agressiu i banal dels 4X4 .
