Ara i aquí sóc pessimista ( realista ben informat) . Cal tenir molt en compte que si no s’aconsegueix, en un període de cinc a deu anys, l’articulació,amb tots els ets i uts, d’un Estat català de debò (dintre de la interdependència europea) en una generació pot desaparèixer la llengua catalana i, el que és pitjor, Catalunya es pot esberlar i tercermunditzar completament. Cal tenir present que el proper govern d’Espanya PP/UPD, suprimirà l’autonomia de Catalunya i s’iniciarà un bienni negre, de jacobinisme d’extrema dreta, rabiosament anticatalà. Hem de ser conscients del caràcter perillós i perniciós del neolerrouxisme i el quintacolumnisme, ja que es comporten com un escamot dorment, però poden provocar un mal demolidor i, sobretot, poden carregar-se la cohesió social.
En síntesi, que voldria demanar als diversos sectors catalanistes, sobiranistes i independentistes, que no podem actuar amb tant de cofoisme . Necessitem la independència com l’aire que respirem, però els nostres enemics, molt diversos i a tot arreu, encara son molt potents. Necessitem actuar amb unitat, determinació i, sobretot, no caure en la candidesa política. La vida és mot dura i injusta i la vida política encara ho és més .
