Els accidents de trànsit representen una càrrega molt feixuga per al sistema sanitari. En concret, provoquen anualment a Catalunya 22.282 urgències mèdiques, 4003 ingressos i un 30% dels ferits han de fer fisioteràpia per recuperar-se. A més a més són la primera causa d’anys de vida perduts. Per altra banda, els accidents de trànsit tenen una terrible repercussió, social i humana, en els familiars de les víctimes, que ni les nostres autoritats polítiques ni, molt menys, els lobbys automobilístic i petroler tenen en compte. Cal remarcar que només un 10% dels nuclis familiars dels tocats pel càncer de la carretera tornen a fer una vida normal. Aquestes dades horripilants ( que amaguen uns drames espantosos ) caldria que servissin per prendre consciència que massa vegades les nefastes decisions polítiques de desdoblar una carretera enlloc d’ampliar i millorar la xarxa del tren convencional comporten unes conseqüències antihumanitàries i antieconòmiques molt significatives. És a dir, que ja hauria d’haver arribat l’hora que els nostres gestors polítics, i també les empreses privades responsables i intel•ligents, prestigiessin i donessin més suport a una més racional mobilitat, a través del transport públic, arreu del territori català . Ara i aquí ja no podem seguir pagant la immoral, sagnant i desorbitada factura del cotxe privat .


