JxCat esmena la seva reforma de llei de Presidència per especificar que el Govern pugui operar “a distància”

|

- Publicitat -
Les esmenes també busquen evitar contradiccions amb altres articles de la pròpia llei, de manera que són principalment per qüestions tècniques, de sintaxi o llenguatge, i no tant de contingut. Des de JxCat treuen ferro als canvis de la proposta de reforma de la llei, i insisteixen que només s'ha desenvolupat el text per especificar, entre d'altres, que el “Govern” formaria part dels “òrgans col·legiats” que ja preveia el text original, presentat ara fa dos mesos. Per exemple, la primera de les quatre esmenes que ha registrat el grup que lidera Puigdemont -totes de modificació-, concreta que es regulen les funcions del “Govern i dels seus òrgans d'assistència i suport”, perquè puguin utilitzar mitjans telemàtics per a dur a terme les seves accions.
 
Proposta en solitari 
 
JxCat va registrar el 9 de febrer la proposta per modificar la llei de Presidència i investir Puigdemont -aleshores n'era el candidat- a distància. El grup va registrar la proposta en solitari, ja que no es va arribar a cap acord amb ERC. El text original de la proposició de llei de modificació de la llei 13/20008 de la Presidència de la Generalitat i del Govern demanava que es tramités per lectura única, i que s'admetés a tràmit per qualificar-la amb caràcter d’urgència.
 
La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va signar la proposició de llei, que proposa l'afegitó d'un nou paràgraf en l'article primer 4.2 de la Llei 13/2008 de la presidència de la Generalitat i del Govern: “En cas d'absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del Ple del Parlament, aquest podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d'investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata”. I afegia que, en aquest cas, la presentació del programa i la sol·licitud de confiança de la cambra es pogués fer “per escrit o per qualsevol altre mitjà previst en el Reglament”. “La votació que denegui l'autorització prevista en aquest paràgraf equivaldrà a una votació d'investidura als efectes de l'apartat 6è d'aquest article”, concloïa.
 
A més, la proposició de llei original de JxCat afegia un tercer apartat a l'article 35 de la mateixa llei, on concretava que tots els “òrgans col·legiats” previstos en la norma es podien “constituir, convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància, llevat que el seu reglament intern reculli expressa i excepcionalment el contrari”. Aquí el text original no especifica que el Govern era un d'aquests “òrgans col·legiats”.
 
En el primer redactat també s'apuntava que, a les sessions que celebrin els òrgans col·legiats a distància, els seus membres podran trobar-se en “diferents llocs sempre que s'asseguri per mitjans electrònics, considerant també com els telefònics, i audiovisuals, la identitat dels membres o persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i intercomunicació entre ells en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió”. Entre d'altres, es consideren inclosos entre els mitjans electrònics vàlids el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferències.
Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí