Des d'una professió “dura, soferta” -que encara ho és més “des de fa uns mesos”-, Hidalgo ha confessat que conviure amb els presos polítics li fa “insuportable cada dia complir” amb el seu torn de treball. Per a ell, una “vergonya” que hauria d'afectar “tot un país, Espanya, que sempre defrauda, que sempre fracassa, que sempre fereix i fa sagnar amb el bec trencat de les seves històriques disputes”.
“Això és així, és el que sé, és la meva convicció, escolteu, si us plau, i desperteu, que esteu tots com adormits, que sembleu encantats”, demana Hidalgo. I adverteix: “ara els ha tocat a aquests gats de Catalunya, però ja sabeu que hi ha altres espècies per aquí en el punt de mira de l'escopeta del caçador; i les van abatent amb una brutalitat que només pot explicar un odi afilat de classe contra classe: lloros rapers, gossos graciosos de Mongòlia o intel·ligents sípies d'Arco.”



