Divendres, 24 de Gener de 2020 - Edició 547
La República

Per què ja no surts al carrer?

“Si et pregunto “per què ja no surts al carrer?” i no saps què respondre, només demano que tinguis present que la mobilització ciutadana és l’únic camí cap a la victòria. I perquè sigui massiva i efectiva tu ets molt necessari”

Gerard Sesé
Gerard Sesé 07/12/2019
Imatge de la protesta a l'aeroport de Barcelona

La tardor calenta sembla que acaba amb l’inici de l’hivern fred. D’aquí a dues setmanes canviem d’estació però sembla que els catalans ja hem canviat d’estació mental. La gent ja no surt al carrer com les setmanes posteriors a la publicació de la venjança en forma de sentència de la justícia espanyola contra la independència.

Les mobilitzacions han minvat arreu del Principat. Cansament emocional, esgotament físic, la dura repressió espanyola, la diversificació d’accions… són aquests els motius pels quals l’onada de desobediència civil ha minvat de manera dràstica? No.

Pot ser que afectin, però no en són la causa principal. La gent està cansada d’una altra manera: que les institucions catalanes no els acompanyin. La desorientació de la gent és fruit de la incapacitat dels nostres polítics. Les divergències, els pactes amb forces unionistes, la investidura de Sánchez, l’actuació dels Mossos, la Generalitat personada contra independentistes, la manca de full de ruta i la incertesa d’unes futures eleccions han provocat la pèrdua d’allò tan preuat que havíem assolit col·lectivament: l’empoderament de la ciutadania caminant a l’uníson amb les institucions. La força de la unitat.

Què ens cal, doncs, per seguir avivant la flama de la mobilització? Què necessites per tornar a sortir al carrer? Crec que recordar que només ens tenim a nosaltres mateixos és un bon principi. La frase ‘sols el poble salva el poble’ és d’una certesa màxima i una veritat universal que hem de tenir present cada dia. I és normal que en una societat avançada com la catalana les revolucions (malgrat que sigui una contradicció per la mateixa definició de la paraula) siguin més lentes. Però no les podem aturar. Des de Madrid van, literalment, al·lucinar amb les mobilitzacions al carrer massives i pacífiques. Van quedar dubtosos. Ara que frenem, es tornen a tranquil·litzar.

Busquem al nostre interior la força que ens va produir la ràbia la sentència per tornar a sortir. Tinguem present que no hi ha presons per tothom i que cal que un esforç superior al que tots havíem pensat que era necessari. Vindran noves oportunitats de protestes amb la inhabilitació del president Torra o la investidura a Madrid a canvi de res, literalment. Vindrà el judici a Trapero, el Tribunal de Cuentas, més detencions i repressió.

Canalitzem-ho cap a la lluita no violència i als carrers. No podem defallir ara. Animeu-vos i animeu als vostres éssers propers a seguir i que encoratgin a d’altres. Tornem a fer grossa la bola de neu. Ajudem-nos i tornem-nos, però persistim. Recordem la presó, l’exili i els cops de porra i alcem el cap combatius.

Si et pregunto “per què ja no surts al carrer?” i no saps què respondre, només demano que tinguis present que la mobilització ciutadana és l’únic camí cap a la victòria. I perquè sigui massiva i efectiva tu ets molt necessari.

Relacionats