El meu coneixement sobre legislació espanyola és limitat, no sóc jurista. No em sento capacitada per fer una anàlisi profunda de l’actual llei de l’avortament, però -com a dona que un dia podria trobar-se en aquesta situació- sí que em veig amb la necessitat de contestar Pablo Casado quan demana recuperar una norma molt més restrictiva recolzant-se en “l’hivern demogràfic” que viu l’Estat espanyol.
És això el que són, per a ell, les dones? Simples màquines reproductives que han de produir infants per pagar futures pensions? Les persones no són xifres i darrere cada cas hi ha una història. Com a defensora de la llibertat individual, em pregunto per què Casado -a banda de mentir en moltes de les seves afirmacions, com la suposada “barra lliure” que existeix per avortar fins a la setmana 22 de gestació- es permet el luxe de jutjar la decisió d’una dona d’avortar (o no) amb tanta lleugeresa. D’apel·lar a “ajudes a la maternitat” com una manera d’acabar amb l’avortament, donant per fet -d’altra banda- que tota dona com cal ha de voler ser mare. Doncs, sorpresa! Hi ha que no volen i que, en algun moment, poden desitjar exercir el dret d’interrompre un procés que està tenint lloc al seu cos.
Perquè sí, Casado, nosaltres decidim sobre el nostre cos. No tu ni la resta de persones que es creuen amb dret d’informar -com ell mateix ha dit avui- “que és una vida i no un tumor”, els que van per la vida creient que poden opinar sobre tot i es creuen amb la superioritat moral de donar-nos lliçons. Gràcies, però sobre això no les acceptem.
