Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

“Què ens diuen les Dades de Catalunya més enllà del soroll mediàtic? Desmuntant relats partidistes sobre COVID”

Convé pensar molt a fons què es va fer tant malament a la primera onada i sobretot què ens ha portat a aquesta segona onada,

Ramon Reig-Bolaño
Ramon Reig-Bolaño 06/12/2020
Pla general del pati de l'escola Remolins de Tortosa durant proves PCR a alumnes en el marc del cribratge per detectar contagis de covid-19

Durant tota l’epidèmia COVID els aparells propagandístics dels governs i els partits han utilitzat suposades “dades objectives” per a llençar-les als seus adversaris polítics o per a justificar les seves pròpies decisions; és en aquest ambient polaritzat que sembla oportú fer un anàlisi de les dades donant una mica de perspectiva al que s’hi reflexa.

Així doncs en primer lloc veurem a través de les dades com ens hem carregat a tota una generació amb la mala gestió de l’epidèmia, en segon lloc veurem la gran diferència d’afectacions de l’epidèmia per comarques i quines repercussions pot tenir de cara una tercera onada i al final n’extraurem alguns deures per tots plegats, especialment pels que tenen més responsabilitats públiques.

 

1.- Ens hem carregat la generació de la post-guerra d’una manera vergonyant

Malauradament és així, el que ha passat és un desastre i una tragèdia a nivell humà, s’ha fet una bona esporgada de la generació de la post-guerra, molta gent gran i vulnerable, i massa vegades han mort en unes condicions de soledat molt injustificables. Comencem presentant quines són les dades amb les que treballem, dades de morts ‘COVID-19’ i les mostrarem al final en forma de gràfics i reflexions al voltant del que s’hi veu. Abans però, una pregunta que sembla pertinent: com és que no hi havia Equips de Protecció Individual a disposició dels familiars per tal que acompanyessin als malalts durant el tràngol? Tampoc a la 2a onada?

Cal dir en primer lloc que les dades sobre el COVID-19 a Catalunya [1] són transparents i a l’abast de tothom -tant de bo totes les dades públiques fossin tan obertes i accessibles, una felicitació als responsables, de la mateixa manera que van ser criticats al mes d’abril/maig quan les dades públiques eren un desastre-. Tres consideracions prèvies: les dades que s’analitzaran seran exclusivament de Catalunya, ens agradaria fer comparatives amb altres llocs de l’Estat i el món, però hauríem de poder accedir a les mateixes dades i en aquests moment no és possible. La segona consideració és que només es farà l’anàlisi a partir d’un paràmetre, els ‘exitus’ – definits com el nombre persones que moren amb COVID o a causa del COVID segons criteri clínic o forense-. I la tercera consideració és el motiu de la tria d’aquestes dades:  perquè sembla que altres dades són més volàtils i de menys qualitat, per exemple les de “nombre de positius COVID” que es fan servir periòdicament a tots els mitjans i que formen part de tots els indicadors que ens expliquen diàriament ens sembla un qualificatiu enganyós, ja que creiem que es fan massa pocs tests, sobretot per cercar assimptomàtics, encara que es fan més tests dels que es van fer a la primera onada. I acabem la presentació de dades remarcant que per molt que hi hagi campanyes mediàtiques parlant de “test massius”, creiem que és una exageració, no existeixen, són propaganda política i poc més. Un exemple són els 975 “tests massius” fets a Vic durant dos dies, 1-2 de desembre, on es van detectar 11 positius assimptomàtics d’una població de 45.000 habitants; diguem-ne “tests gratuïts intensius voluntaris” i deixem de vendre bou per bèstia grossa parlant de “tests massius”.

Mostrem per tant una gràfica dura, la gràfica de defuncions diàries COVID-19 a Catalunya segmentada per franges d’edat i passem a analitzar-la. És una gràfica d’elaboració pròpia on tenim una barra diària que mostra l’evolució del nombre de morts COVID diaris; els diferents colors són el nombre de persones que corresponen a cada una de les franges d’edat en les que està segmentada la població a les fonts, en blau la franja de majors de 74 anys, en taronja la franja entre 65 i 74, en verd entre 15 i 64 i en vermell els menors de 15 anys.

Figura 1. Registre de defuncions COVID-19 diàries a Catalunya. (+) Font: a partir de dades oficials i públiques COVID-19 per Comarques [1]. Cada barra correspon a un dia i està dividida en franges de colors que corresponen a cada franja d’edat. En blau la franja de majors de 74 anys, en taronja la franja entre 65 i 74, en verd entre 15 i 64 i en vermell els menors de 15 anys.

D’aquesta Figura 1 en destacaríem dos aspectes invisibilitzats, la pandèmia a Catalunya s’ha carregat majoritàriament la gent gran més vulnerable, tal com mostra la mida de la franja blava de cada barra del gràfic, corresponent als majors de 74 anys i que encara són més si hi sumem la franja taronja (entre 65 i 74 anys); aquests darrers varen rebre sobretot a la 1a onada, al pic de l’epidèmia, quan els serveis sanitaris estaven més col·lapsats i s’havia de garbellar qui seria l’atès. Convé recordar que la majoria dels que van morir durant la 1a onada vivien a Residències, i que entre març i abril de 2020 ens varen dir que no es van poder protegir pel col·lapse sobtat del sistema sociosanitari, però tot indica que en aquesta 2a onada tampoc s’ha fet prou bé i han acabat rebent molts llocs que es van lliurar de la 1a onada, com són els casos del Priorat o el Berguedà per exemple.

La primera conclusió és que les mesures de protecció amb tests massius a Residències, treballadors i visitants així com el rastreig dels casos ha sigut un fracàs bastant notable, convé urgentment una reflexió profunda per tal de millorar molts protocols de diagnosi, seguiment i rastreig. La segona conclusió és que sortosament la 2a onada no ha sigut tant letal com la primera, segurament perquè s’ha reaccionat més contundentment, més ràpidament i l’experiència ha sigut un avantatge. Com a tercera i darrera conclusió també convé recordar que des de febrer del 2020 a Corea del Sud  amb una densitat de població alta, més de 56 milions d’habitants i força població envellida, ha registrat un total de 512 morts per la pandèmia enfront els gairebé 16.000 catalans, amb 7 vegades menys població i amb moltes zones amb densitats de població bastant per sota les coreanes, i si això no fa pensar a ningú o bé és un tema que no se’n pot parlar perquè s’acosten eleccions, ja ens dono per escapats.

 

2.- Afectació global per comarques, perquè es donen les dades tan malament?

En aquest apartat mostrem uns mapes amb els valors de defuncions COVID-19 cada 10.000 habitants per comarques i explicitarem que aquesta informació s’invisibilitza i no en sabem el motiu. Una distorsió important quan es comparen dades de diferents territoris és com es donen les dades, una primera regla d’or és que en territoris amb nombre d’habitants diferents caldria fer la comparativa no de casos absoluts sinó de casos relatius al nombre d’habitants, així podem comprar el Barcelonès amb Osona i veure que tenen valors i evolució temporal pràcticament idèntica, així com la Garrotxa i el Baix Llobregat on també es veu aquest paral·lelisme.

Figura 2. Mapa de la mortalitat per/amb COVID-19 relativa a 10.000 habitants per comarca. Dades COVID-19 extretes de [1] i població de [2].

Si mirem de manera global als mapes es pot apreciar una diferència molt gran de les dades d’afectació COVID-19 per Comarques. Les zones més afectades són majoritàriament a la Catalunya Central. A la Conca de l’Òdena i el Llobregat principalment, on hi va haver molta incidència durant la 1a onada, a l’Anoia (44/10.000), al Bages (34/10.000), al Berguedà (47/10.000) i també afectant notablement a territoris veïns com Osona (30/10.000), el Moianès (26/10.000), la Garrotxa (22/10.000) i el Pla de l’Estany (25/10.000), com seguint les vies de comunicació principals. Per altra banda el Barcelonès (29/10.000), el Baix Llobregat (21/10.000), les comarques del Vallès (20/10.000) i el Maresme (17/10.000) formen l’altre gran nucli d’afectació, que a més tenen el perill potencial de ser zones molt més densament poblades. A banda també convé destacar el Priorat, segona comarca al rànquing després del Berguedà, en el que l’evolució s’ha degut només a la 2a onada (41/10.000) i en un període de temps molt curt.

La part relativament positiva és que hi ha un bon nombre de comarques catalanes amb afectacions més discretes, i això vol dir que en comparació ens hem estalviat de moment un bon nombre de morts: 14 de les 42 comarques tenen un marge entre 10-20 casos cada 10.000 i 18 comarques es troben per sota de 10/10.000 i només són 10 les comarques que tenen valors per sobre de 20, tres de les quals per sobre de 40: el Berguedà, l’Anoia i el Priorat.

 

3.- Previsió a Catalunya, quan acabarà el malson?

Per acabar volem fer una previsió del que pot passar a Catalunya. Es pot afirmar que hi ha dos escenaris probables i ben diferenciats en funció de si hi ha “vacunacions massives” i immediates o si són tant poc massives i immediates com els “tests massius” que s’han fet fins ara.  Per tot el que s’ha dit, cal afirmar de nou que l’epidèmia no és a la fase final a Catalunya, segons l’estimació d’experts epidemiòlegs només s’aturarà del tot quan es tingui una immunitat de grup (immunitat de ramat) suficientment alta; encara es prematur aventurar-ne un valor, però tot el que sigui per sobre del 40% ens hi va acostant. Amb aquesta immunitat es bloqueja força la transmissió comunitària del virus, 4 de cada 10 contagis potencials no es produeixen, i tot i haver-hi afectats sembla que ja no es posaria en compromís la capacitat del sistema sanitari. Hi hauria teòricament una altra via potencialment vàlida per atacar l’epidèmia, la de la detecció i aïllament dels infecciosos, i és la que han fet a altres països, però implica fer moltes proves i tenir rastrejos molt eficients i ràpids, cosa que s’ha mostrat fora del nostre abast  en aquests moments i que sembla que els responsables polítics han descartat. Si ens centrem en la via de la immunitat de grup, hi ha dues maneres d’aconseguir-la: a través de la vacunació massiva o a través de la immunitat adquirida per part dels que s’hagin infectat i desenvolupin la malaltia i defenses pròpies. Aquestes dues vies no són excloents, una es paga a través de recerca i diners i l’altre es paga en morts, dolor i estrès del Sistema sanitari i social. A banda de no ser vies excloents convindria afegir que són vasos comunicants, tot el que no es pagui d’una manera es pagarà de l’altra.

La via de les vacunacions el més aviat millor seria la desitjable, si ens creiem els anuncis dels governs en boca del seus Presidents, a l’Estat espanyol han compromès suficient nombre de vacunes per a tenir el 40% de la població immunitzada al mes de juliol, com totes les proclames grandiloqüents està per veure com i quan es distribuirà aquestes dosis de vacunes, quantes seran, a quins territoris es farà i a quin tipus d’objectius o grups o si ja compten amb la immunitat grupal adquirida i només parlen de Madrid o les Castelles quan donen xifres-, convé recordar que la situació epidemiològica a Madrid o les Castelles seria bastant propera a la que tenim a la Catalunya Central entre nosaltres, per les dades que es tenen, i per tant restarem expectants a que es vagin aclarint aquestes dades; però com sempre, confiança menys zero, se l’han guanyat a pols amb tots els incompliments, encara estem esperant els ordinadors per les escoles, els ajuts als negocis afectats pels tancaments sectorials, els autònoms i molts pagaments dels ERTOs, per no parlar dels tests massius i tantes altres mesures que s’han anunciat a bombo i plateret i que no s’han fet mai realitat.

Per altra banda l’estimació de la immunitat grupal adquirida per les persones que han passat la malaltia és difícil de valorar, es poden fer estimacions grolleres fent suposicions sobre els índex de letalitat, en el nostre cas sembla raonable suposar un 1% com han afirmat els experts i es troba dins els marges de valor de l’epidèmia en països del nostre entorn i nivell sanitari aproximat que han estat fent molts més tests, com Alemanya, Àustria, Japó o Corea del Sud [3], als que  s’estima una forquilla d’entre 0.8 i 2.8 %. En definitiva, amb un índex de letalitat del 1% estem dient que una de cada 100 persones que s’infecten acaben morint, això també voldria dir que per cada persona comptabilitzada com a defunció COVID-19 hi ha 100 persones que han estat infectades per la malaltia i que podem suposar immunitzades. Si tenim en compte aquestes suposicions el mapa de defuncions de la Figura 2, es podria veure també com un mapa aproximat d’immunitat de grup, on les zones amb més defuncions són també les que tenen més immunitat, per exemple si en una comarca hi ha hagut 20 defuncions cada 10.000 habitants, i si és cert que l’índex de letalitat es pot aproximar amb un 1%, representaria que hi podem estimar un 20% d’immunitat de grup.

L’altra bona notícia és que amb una immunitat del 44% afectant sobretot als més vulnerables, hi ha algun indici que seria probable una bona protecció global i allunyar el risc d’un col·lapse sanitari. Un exemple que permet formular aquesta hipòtesi el podem veure a la gràfica 3, en la diferència de casos a l’Anoia entre la 1a i la 2a onada, que ha sigut pràcticament inexistent. Cosa que sembla indicar que el 44% d’immunitat de grup amb les mesures de restricció aplicades al setembre són bastant eficaces perquè l’epidèmia no es desbordi, tal com es veu a les dades de l’Anoia.

Figura 3. Evolució diària del nombre de defuncions COVID-19 a la comarca de l’Anoia.

La conclusió de tot plegat és que en l’escenari sense vacunes si s’aixequessin les restriccions estant al pic de l’hivern aniríem inexorablement i força ràpidament a la 3a onada, i que si arribés a arrelar en les zones on hi ha hagut baixa incidència dels brots anteriors, a la majoria de llocs sembla que es doblarien o quadruplicarien els nombres de morts, sobretot a les zones més densament poblades; per tant es produirien estralls a llocs com el Tarragonès, el Gironès,  la Plana de Lleida o tota l’àrea metropolitana incloent el segon cinturó de Barcelona. Per altra banda si es compleixen els plans de vacunació dels governs i s’executen ben aviat, sumat amb la immunitat de grup adquirida en alguns territoris, permetria albirar un futur proper bastant lliure de l’epidèmia a tot Catalunya.

Mentrestant, sembla raonable seguir fent tots la nostra feina el millor possible: els polítics al govern arbitrant mesures i comunicant-les amb claredat i transparència, prioritzant i gestionant eficientment els recursos i procurant que ningú quedi endarrere; els polítics de l’oposició atents a les pifiades, si pot ser assenyalar-les amb arguments i no pel color del pintallavis o el pentinat de la Consellera o Conseller de torn; els científics i periodistes informant i alertant quan els sembla que els polítics no fan les coses com caldria; i això sí, tots plegats seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries “ús correcte de mascareta i pantalles protectores, distància social, higiene de mans, evitar tant com sigui possible els espais poc ventilats (punt fonamental i massa poques vegades repetit), i les restriccions de mobilitat que ens recomanin“, en aquests moments seria més sensat que ens recomanessin no fer celebracions de Nadal o bé que es posessin tests d’antígens a la venda lliure a Farmàcies perquè la gent els pugués utilitzar per fer celebracions més segures, ser 10 no implica que és segur no contagiar als més vulnerables.

Com a colofó una darrera gràfica per mostrar l’evolució de l’ocupació de llits crítics als Hospitals per franges d’edat relacionades amb el nombre total de morts (la franja continua). Potser així s’entén millor perquè el Dr. Oriol Mitjà va sortir desesperat a fer molt enrenou als mitjans just el dia 15/10 que s’arribava a utilitzar 200 llits de crítics i que seguia creixent, i tot i així fins al 29/10 no es van anunciar mesures més contundents que van permetre alleugerir la situació.

Figura 4. Evolució diària del nombre de defuncions COVID-19 (línia sòlida blava) sobreposada a les barres d’ocupació de llits crítics representats per franges d’edat.

Per acabar una darrera reflexió, convé pensar molt a fons què es va fer tant malament a la primera onada i sobretot què ens ha portat a aquesta segona onada, que s’ha tingut de contenir amb mesures restrictives severes, havent d’afectar a sectors econòmics sencers sense compensacions, com la Restauració, el Turisme o la Cultura. I també apuntar que potser si fem servir com a mirall Corea del Sud podrem aprendre i extreure lliçons per a una propera vegada, perquè malauradament no sabrem mai quan ens pot tornar a passar. L’altra cosa que convé recordar és que en ambients tancats amb poca ventilació és molt fàcil la Transmissió del virus, i encara més si es va sense mascareta perquè s’està menjant i bevent, i que el fet de no posar a l’abast de tothom tests d’antígens -que són segurs i fiables, sobretot els de darrera generació com ha publicat l’equip del Dr. Oriol Mitjà [4]- té una justificació un pèl difícil. Relaxar massa les condicions de confinament quan encara tenim tanta saturació a cures intensives sembla poc raonat. Menys tossuderia amb la qüestió dels tests, que encara som a temps d’evitar el 3r rebrot si es fa el que toca fer.

Referències

[1] https://analisi.transparenciacatalunya.cat/browse?q=covid&sortBy=relevance

[2] https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=249

[3] Actualización noXX: enfermedad por SARS-CoV-2 (COVID-19) https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/situacionActual.htm

[4] https://www.ccma.cat/324/mitja-diu-que-el-test-dantigens-detecta-millor-que-la-pcr-els-casos-mes-contagiosos/noticia/3058277/