Què compra l’electorat a Catalunya?

Volen participar en un petit cas pràctic? Com a consultor en Màrqueting Estratègic/Comercial/Vendes, he utilitzat sovint aquesta història. A qui triarien i per què?

“Antiga empresa familiar molt important, consolidada, fabricant de diferents tipus de calçat, ha de seleccionar un nou Director Comercial, i triar entre dos fills. Tots dos tenen bona formació empresarial, però no en vendes. El pare decideix enviar-los a un país totalment nou per avaluar les seves competències “comercials”. Tria un país africà. Surt el primer. Quan torna explica:

“No hi ha mercat. La gent no fa servir calçats com els que fabriquem.  Pels pobles, fins i tot van sense sabates. Detalla les gestions que ha fet, persones de diferents nivells, àmbits, amb les que s’ha entrevistat. Acompanya molta informació sobre el país. No cal intentar-ho. No existeix mercat per a la empresa”

Surt el segon fill. Torna eufòric. Diu: Quin gran mercat! Podrem vendre moltíssim. Existeixen moltes necessitats i motivacions que la nostra gamma pot satisfer. Porto moltes comandes de tota la gamma. Ja podem preparar-ho tot!

El pare està confós. No entén tanta diferència tractant-se del mateix país. Un cop es reuneixen, els pregunta què han dit, què han venut.

El primer diu: “He presentat la història de la nostra empresa. Que som molt antics i de molt prestigi en el sector. He explicat que como apliquem molt de rigor en la selecció de matèria primera, en tot el procés de fabricació, els controls de qualitat. Que sempre servim puntualment totes les comandes. Que som una empresa de total confiança i amb la millor gamma del mercat. Alguns escoltaven fins al final. La majoria no s’interessaven per molts que els parlés dels nostres calçats. Eren indiferents, tenien dubtes o presentaven objeccions. Els he parlat molt de la nostra empresa, gamma, però no compren!

El segon explica què ha fet per aconseguir tantes vendes en el mateix lloc. Diu: “Primer vaig segmentar la població. Vaig investigar quines necessitats i motivacions tenien amb relació al calçat en les seves vides. Vaig preparar uns argumentaris funcionals a cada segment, concretar què poden millorar, quines motivacions els persuadirien per desitjar gaudir de les nostres gammes. Així, a la gent de nivell alt, els deia que vestirien com el més potentats a Europa. Al de classe mitjana, que les nostres sabates demostrarien en els seus entorns que tenen recursos econòmics, que vesteixen com els rics, a més d’assegurar que rendibilitzarien la seva compra perquè duren molt com nous. A la gent del camp, de la selva, els oferia la comoditat de la nostra gamma per no fer-se mal als peus. Així a cada segment, els presentava només allò que milloraria les seves vides amb els nostres calçats. No he parlat res de nosaltres, de la nostra història, prestigi, etc. No he venut sabates, sandàlies, etc. He ofert a cada segment el que volen comprar: prestigi, seguretat, comoditat, imitació, rendibilitat, imatge. He venut el que ells volen comprar per optimitzar les seves vides amb els calçats”

Què ven Catalunya, el nacionalisme, l’independentisme?

No cal que ho expliqui aquí. És conegut. Per anys com a consultor, no puc evitar analitzar quina “oferta” al “mercat electoral” de Catalunya fa l’independentisme i les demandes, necessitats i motivacions “latents” de l’electorat. Crec que existeix un “gran mercat”… si  s’actués amb criteris professionals: no parlar del producte, sinó del que pot aportar al comprador. No parlar d’independència sinó oferir-ne els molts beneficis!

> A tots: un molt millor nivell de vida: sanitat, educació, treball, infraestructures; progrés. “Catalunya, independent, seria un dels països més rics del món”. Rogoff, FMI

> Als motivats per la identitat catalana, que no caldria estar-ne permanent defensant-la com la llengua, els valors, etc.

> Als que valoren la veritable democràcia: la possibilitat de viure amb seguretat en una moderna república europea com la dels estats referents.

> Als espanyols, estrangers amb dret a vot, que van venir a Catalunya: la prosperitat  que buscaven i els va empènyer a abandonar les seves terres pensant en les seves famílies i el futur dels fills.

En Màrqueting diem: “no es compra un meló sinó el gust del meló”. Han comprat un meló i ha sortit dolent? Segurament. Què han fet? Ho han tirat. No era un meló? Sí, però no tenia el “gust esperat”. El mateix succeeix amb el concepte “independència”. La independència és un “mitjà”, no la fi!

Què s’ofereix a l’electorat de Catalunya?

Els teòricament “independentistes”, cada dia més qüestionats segons els seus fets, “independència” sense explicitar els beneficis objectius i subjectius de la mateixa.  Quin % de tot l’electorat “compra” Catalunya, la seva història, drets, l’idioma català? Ni la meitat de l’electorat auto denominat català! Quin % compraria prosperitat, veritable democràcia, el millor futur…? Molt alt! Es “venen” aquests beneficis?

El “dependentistes” ofereixen més i pitjor “dependència”. Quin “benefici”, en què millora la vida personal, familiar, professional, etc. de cada elector votar aquesta opció? Què guanya un votant dependentista triant partits espanyols o que els secunden? Què demostren els fets objectius?  Incompliments, espoli, colonització,…! Quina es la actitud de Espanya amb la gent de Catalunya?

Què compra l’electorat a Catalunya? Hi ha “mercat” per una Catalunya independent o no? Crec que “molt”! Però, se saben vendre els beneficis de la independència?

Tot el que no sigui independència, serà sempre més i pitjor dependència!

Què és el coherent? Oferir independència  a seques.. o els molts i demostrables beneficis de tenir-la? Què cal fer…?