Avui ha sortit publicat el darrer CEO amb unes dades que no sorprenen a ningú: el PSC es manté líder, ERC creix i se situa en segona posició i Junts cau en picat situant-se en tercera posició, disputada amb Aliança, que puja de 2 a 19 escons. És el panorama idíl·lic dels socialistes: Illa com a Salvador, Puigdemont -i l’independentisme- devorat per Orriols, els socis (ERC i Comuns) amb els escons justos per reeditar tripartit i Vox superant el PP (missatge en clau espanyola als de Feijoo). Si llegeixes la notícia de qualsevol mitjà de comunicació, aquesta és la fotografia i, sobretot, el missatge que et quedes a casa. Però si llegeixes més enllà del titular, hi ha elements que potser et cridaran l’atenció:
El CEO està elaborat pel govern de torn. Això grinyola com a principi democràtic per l’ús partidista evident que se li pot donar, i els antecedents recents així ho demostren: el CEO del novembre de 2023 —mig any abans de les eleccions— donava 45 diputats al PSC, 34 a ERC i 19 a Junts. El darrer CEO abans de les eleccions encara era més bèstia: 47 pel PSC i 37 per ERC. El resultat de les eleccions del 12M, però va ser molt diferent: 41 pel PSC, 35 per Junts i 20 per ERC. No estem parlant d’una petita desviació, perquè al PSC li donaven 6 diputats més, a ERC 17 diputats més i a Junts… 16 diputats menys. Aquesta animalada hauria hagut de comportar canvis dràstics en l’elaboració del CEO, però com tot en aquest país, va quedar sense penalització ni canvis.
Un d’aquests canvis, per exemple, hauria estat que el CEO no el fes el govern, o que l’empresa que el realitza (Opinometre) no fos seleccionada per fer-ne més, vistos els desastrosos pronòstics. Contra tota lògica, però, aquesta empresa és la mateixa que ha elaborat el darrer CEO publicat avui.
Altres canvis que es podrien haver aplicat és que les enquestes fossin més representatives: entrevistar 2.000 persones d’entre 6 milions d’electors és una mostra ridícula. Però pitjor encara: les enquestes no es fan per circumscripció sinó proporcional. De les 2.000 entrevistes del darrer CEO, 1.509 s’han fet a Barcelona. A Girona, 198, a Tarragona 191 i a Lleida 102. L’estimació d’escons amb aquesta metodologia és com preveure el temps de la pròxima setmana mirant el cel.
A ningú se li escapa que el CEO d’avui és el somni humit del PSC: un Puigdemont -i l’independentisme- devorat per l’Orriols; una ERC per davant de Junts; un Salvador Illa líder indiscutible; el PP avançat per Vox i només una majoria possible: el tripartit PSC, ERC, Comuns; que ara anomenen “la unitat dels progressistes”.
Com apuntava en aquest article la setmana passada (La normalització de Catalunya) per passar d’una «Catalunya Nació» que lluita per la independència, a una «Catalunya autonòmica» enfonsada en una lluita identitària, el PSC només necessita 3 ingredients: eliminar líders, cansar votants i virar el debat. És evident que els electors estan cansats, de la mateixa manera que és evident i notori que s’han dedicat ingents esforços per virar el debat (de la independència a la immigració). Només els falta eliminar líders. Amb una ERC sotmesa als socialistes (espanyols i catalans) només els queda eliminar la gran pedra a la sabata: el president Puigdemont. Perquè molesta molt (a la Catalunya autonòmica, però també —moltíssim— a l’Espanya borbònica) i, en el mateix grau, preocupa. Perquè el sacseig polític del seu retorn és imprevisible. I preocupa fins a límits insospitats. Tot el que passa des de fa mesos, tota la maquinària judicial, mediàtica i política (espanyola i catalana) va encaminada a evitar l’impossible (el retorn) i, com més s’apropi aquest moment, més dura i crua serà la campanya en contra. Guardeu això per als pròxims mesos.
El PSC ha trobat en Aliança el seu major aliat, per això fa temps que la projecten buscant el cos a cos al Parlament com si fos la cap de l’oposició; per això li donen ales, rellevància i espai (polític, mediàtic i demoscòpic). Un Junts superat per Aliança és la via més factible per eliminar l’element incòmode (el president Puigdemont), per enterrar el Procés i, sens dubte, la via més gran per garantir la presidència de Salvador Illa per molts anys. És el mètode més efectiu per substituir la lluita i el debat sobre la independència de Catalunya per la lluita i el debat en qüestions d’identitat i immigració —terreny en el qual se senten còmodes i atrauen els socis fàcilment rere el seu lideratge—. L’estratègia socialista és clara, i la maquinària va a tot drap per fer-ho realitat.
Podríem deixar-ho aquí, però si sou dels que us creieu les dades del CEO, aquí n’hi ha algunes —del que s’ha publicat avui— que us podem interessar:
1) Només el 3% vol Feijóo de president d’Espanya, enfront del 32% que prefereix a Pedro Sánchez. Curiosament, no hi ha cap enquesta on el PSOE surti guanyador (excepte la del CIS, que igual que el CEO, la seva elaboració està en mans socialistes).
2) La màxima preocupació de la ciutadania és l’habitatge. També a totes les franges d’edat. Només Aliança (29%) i Vox (26%) tenen la immigració en primer lloc. No deixa de ser curiós que els partits que més fan créixer al CEO (Aliança i Vox) són els dos partits que no tenen com a prioritat el mateix que la majoria de la població.
3) Els votants d’Aliança (35%) i de Vox (32%) són els qui consideren que la seva situació econòmica serà millor d’aquí a un any. Ambdós partits, però són els qui basen tota la seva estratègia en projectar la situació del país (social i econòmica) com una apocalipsi. La contradicció és de la mida de la Sagrada Família.
4) Només els votants de tres partits —Aliança (51%), Vox (43%) i CUP (43%)— tenen com a principal font d’informació les xarxes socials, que és l’espai on la desinformació és més palpable. Això lliga amb l’enquesta que el mateix CEO va publicar a principis de novembre d’enguany, on indicava que els votants d’Aliança (65%) i de Vox (55%) com els més conspiranoics. Indicava també que “els qui abracen les teories conspiranoiques solen estar més exposats a notícies falses i s’informen més per xarxes socials”. Com a mínim aquí el CEO ha estat coherent amb ell mateix.
5) El CEO d’avui també ofereix dades curioses, sempre que creguis en l’excel·lència del seu estudi: el partit que aixeca més simpaties pels votants d’Aliança és Vox. Els de Vox, el PP. Els del PP, Vox. Els del PSC, ERC. Els d’ERC, Comuns. Els Comuns, la CUP. Els de la CUP, els Comuns. I els de Junts, ERC. El grau d’aprovació entre simpatitzants d’altres partits també és interessant: PSC i Junts amb ERC; ERC i Comuns amb la CUP; PP amb Vox (i a la inversa) i Aliança amb Vox. La simbiosi entre Aliança i Vox en termes de preocupacions, fonts d’informació, simpatia per partit i grau d’aprovació és extraordinari.
6) Hi ha una darrera curiositat del CEO d’avui: del bloc teòricament independentista (Junts, ERC, CUP i Aliança) el partit que més votants incorpora a les files independentistes és Junts (21%) i el que més votants unionistes té i incorpora a les seves files és Aliança (10), més de la meitat dels quals, per cert, està en contra de la independència.
En definitiva, el CEO s’ha demostrat empíricament com una eina al servei del govern de torn (ho va ser d’ERC i ho és ara en mans del PSC, igual que el CIS en mans del PSOE), cosa que és extraordinàriament perjudicial per a la salut democràtica del país, perquè estem parlant d’un ús fraudulent de diners públics per recolzar les voluntats d’aquest govern.
Del que no queda dubte, però, és que els pròxims dies veurem autèntics rius de tinta als mitjans catalans i espanyols pronosticant la setena mort definitiva de Puigdemont, l’enterrament definitiu del procés d’independència i les crides a la “unitat de les forces progressistes”. De fet, ja han començat. Que les urnes acabin fent realitat el desig i l’estratègia dels socialistes depèn, exclusivament, de què facin els votants: obeir o revelar-se.
Aleix Clarió i Herranz
Assessor en comunicació digital
aleix.clario.herranz@gmail.com
twitter.com/aleixclario
linkedin.com/aleixclario
