Diumenge, 28 de novembre de 2021 - Edició 1221
La República

El rotllo fiscalitzador de la llengua

Ara els mantres són uns altres: no val la pena discutir “si todos somos iguales” i es trobarà normal que l’alcaldessa de la capital de Catalu…

Sara Sànchez
Sara Sànchez 25/11/2020
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau

Quan jo estudiava, es feia una hora de català a l’institut i m’he passat el 80 % de la meva vida personal i professional parlant castellà i, tot i que penso i sento en català. No l’havia escrit ni llegit fins fa tres anys, quan vaig decidir, que jo era també la meva llengua. Des de llavors escric i llegeixo en català i només en català, i aprofito per agrair el suport dels lingüistes i correctors de La República que es miren els meus articles abans de publicar-se. Hi ha dues raons fonamentals per cenyir-me al català: la primera, perquè necessito recuperar el temps perdut i, la segona, perquè he de trobar el meu espai com a individu català, que vaig anar deixant banda per l’aclaparadora presència del castellà. Ara, en la lectura i l’escriptura en la meva llengua, he trobat la meva veu, la que surt de les meves arrels. I us preguntareu, per què sent catalana i pensant en català, m’ha passat això? Doncs és fàcil d’explicar si veieu el que està passant a les nostres institucions. Ens han fet creure que havíem de ser més sociables, que havíem de canviar al castellà davant de qui fa quaranta anys que viu a Catalunya i no el sap parlar, que hem de ser integradors, mentre que a ells els veus parlar amb la seva jove en anglès via Skype, tot i que els costa, perquè només fa dos anys que estudien la llengua de Shakespeare a l’escola d’adults, perquè és súper.

 

Si, sóc independentista perquè Catalunya és un país amb una llengua pròpia i per tant amb una cultura pròpia que necessita ser un estat on desenvolupar la seva idiosincràsia com cal. Sóc nacionalista perquè vull que el meu país represaliat tingui un estat propi, i sóc catalanista, perquè m’he adonat que pensava com a espanyola. Això no seria dolent si servís per sumar cultures i idees, perquè el coneixement sempre alimenta el cervell, però no era aquest el cas. Al final, la meva llengua sóc jo, ni millor ni pitjor que un espanyol o un suec, ni millor ni pitjor que un colombià o un alemany. Sóc jo, sóc només jo, i tinc el mateix valor que qualsevol altra persona del món.

Som una minoria nacional on la llengua està sent utilitzada com a instrument delictiu per l’opressor, i fins i tot per la justícia de l’opressor. És un tema absolut de discriminació, per un tema territorial. Ells ho saben i si nosaltres no cuidem la nostra llengua, en dues generacions l’haurem perdut i no pas de manera brusca, per la via de prohibir, que genera rebuig al repressor i ganes de lluita i supervivència, sinó per la via de la deixadesa, de la globalització mal entesa, de la igualtat com a concepte entès com a “uniformitat”. Fixeu-vos que ja no cal que ens diguin allò de “hay que hablar como dios manda” o “hable usted en cristiano”, ara ja no cal. Ara els partits d’esquerres canvien lleis per fer un país plurilingüístic, però no les dotaran d’eines per desenvolupar-les i seguiran fent el que fan al congreso de los diputados: renyar i bloquejar a qui no parli castellà. Ells canvien la forma mai el fons. És allò de fer veure que es canvia perquè tot segueixi igual i, per tant, seguiran monopolitzant per fer un front comú, on només serem un número gris, això sí, amb els colors de l’arc de Sant Martí, però que col·locaran en compartiments estàndards perquè puguis parlar en català, en llocs adients on no molestis i incomodis al sempre ofès castellanoparlant. Ara els mantres són uns altres: no val la pena discutir “si todos somos iguales” i es trobarà normal que l’alcaldessa de la capital de Catalunya digui en un vídeo que “Hablo en español para que llegue a más gente, pero que si entra un pregunta en catalan, pues me paso un momento al catalan y así de forma natural… ‘nem fent”, vale?

Doncs no, no val, senyora alcaldessa de la manipulació! Oi que entenem que un transsexual, un negre, un jueu o un iemenita té els mateixos drets que qualsevol individu i que no s’ha de sotmetre a cap ideologia dominant? Aleshores, per què els catalans hem d’admetre que no sigui així amb la nostra llengua? La llengua ens representa com a país i també a qui se l’estima, visqui o se senti formant part d’un país que és, perquè vol ser. I això hauria de ser suficient perquè siguem representats a totes les manifestacions dels drets fonamentals. SOM EL QUE VOLEM SER i és per això que em rebenta que molts polítics utilitzin la llengua de manera populista, enganyant la gent, i es menteixi des del govern català sobre com n’està de sa l’ús i el desenvolupament de la nostra llengua en les nostres institucions. No és cert Fixeu-vos com apel·len en castellà a la unitat antifeixista, com si aquests antics votants del PP no haguessin format sempre de l’estat repressor.

 

La meva llengua és la meva vida, és com sóc i com em sento, i és la millor estructura per lluitar contra els extremismes que vulgueu i per evitar amb falses ideologies. Alguns esteu destruint la identitat catalana per servir a una imaginària República espanyola que, com ja sabem, no va dubtar mai en empresonar demòcrates ni en abolir el català, com a forma de netejar catalans de la regió al nord-est d’Espanya.

 

Menys unicorns, i més català #FrauColau! Vostè s’ha convertit vostè en el pitjor lerrouxisme de la història, la paparra blanca comuna que només xucla i li diria que vigili, que està a punt de rebentar de tant d’egoisme que gasta. No oblidem, però, que això ho fa amb permís de qui la va fer alcaldessa, el xenòfob Valls, i amb el llit presidenciable preparat del PSC/PSOE, el seu soci de govern a Madrid i pròximament també a Barcelona amb ER, ja sense la C de Catalunya.

Rufián, quina part de Catalunya, amb aquest pacte de preacord pels pressupostos, has venut avui en nom dels independentistes catalans? Et recordem aquell tuit de les 300 monedes o potser ara el preu ha sigut encara més barat? Dones com a gran guany del pacte de col·laboració el que tornem a estar com estàvem?

 

Cada dia em recordes més a Manuel Valls, quan defensava les belleses de la seva ideologia socialista, mentre com a ministre d’Interior, donava ordre de l’expulsió de gitanos, sense perdre el somriure. Avui Gabriel has pactat amb el repressor en castellà, en la vostra llengua oficial, insistint en el fet que això no et fa menys independentista. En això sí que tens raó: no ho has estat mai.